Entradas

L’ASSASSINAT DE MAHATMA GANDHI

Imagen
Un dels grans objectius de Mahatma Gandhi, el líder simbòlic de la independència del subcontinent indi de l’Imperi Britànic, era la creació d’un estat en què hi poguessin conviure amb pau les tres grans religions de la regió: la hinduista, la musulmana i la sikh. Tot i que, políticament parlant, va ser Jawahartal Nerhu l’home que va dirigir el camí cap a la sobirania i, una vegada aconseguida aquesta, en va ser el màxim dirigent del nou estat indi, Gandhi va ser la figura més emblemàtica i transcendental en la recerca de la llibertat del país, mitjançant accions com la de la Marxa de la Sal o diferents vagues de fam, en tot moment sense l’ús de la violència. Gandhi, que no pertanyia a cap de les principals castes que regien la societat índia, va intentar precisament posar punt i final a aquesta pràctica injusta, retrògrada i discriminatòria i lluitar per la convivència entre les diferents creences i religions que hi tenien lloc en el vast territori, el segon més ...

LA DESARTICULACIÓ DE IUGOSLÀVIA

Imagen
Josip Broz Tito va ser capaç, després de la finalització de la Segona Guerra Mundial, de mantenir unides les diferents repúbliques que van formar l’antiga Iugoslàvia, però arran de la seva mort, factor al què s’ha de sumar la desaparició del comunisme al continent europeu, van començar els problemes ètnics que van desembocar en diferents conflictes bèl·lics, alguns d’ells de gran magnitud. La primera república que va proclamar la seva independència va ser el petit nucli d’Eslovènia, la part més avançada econòmicament parlant i la més propera pel que fa a la idiosincràsia europea. Després d’un curt conflicte bèl·lic, d’uns dos mesos de durada, el país va assolir la seva plena sobirania. Molt més complicada i sagnant va ser la independència de Croàcia, que, una vegada proclamada al seu parlament, va haver d’afrontar una duríssima guerra davant les tropes sèrbies, en un conflicte en què es van viure gravíssims problemes de neteja ètnica, tant d’es d’un bàndol com de...

LA COMPLICADA TRANSICIÓ DE L’EUROPA DE L’EST I EXSOVIÈTICA CAP AL CAPITALISME

Imagen
Malgrat que tots els països de l’est d’Europa que havien quedat com a satèl·lits de la Unió Soviètica (URSS) després de la Segona Guerra Mundial, així com les 15 repúbliques que es van independitzar de l’antic estat soviètic, havien deixat enrere fèrries dictadures, la transició d’aquests estats cap a l’economia capitalista i la democràcia, que en molts casos mai ha arribat a ser plena, no va ser gens fàcil i senzilla. Un apartat propi mereix el cas de l’antiga República Democràtica Alemanya, que es va reagrupar amb la part occidental del país arran de la caiguda del Mur de Berlín. La part oriental de l’estat reunificat va representar una important rèmora per a l’economia del país, el motor de la Unió Europea, i sempre ha anat a remolc del territori de l’oest, amb tasses més altes d’atur, precarietat o pobresa, sense oblidar que ha sigut past de bandes simpatitzants de grups neonazis. Malgrat que no van estar exempts d’importants dificultats i problemàtiques, els esta...

COLÒMBIA I LA VIOLÈNCIA

Imagen
Durant molts anys, Colòmbia va ser past de la violència, amb la presència d’un grup paramilitar proper als interessos dels diferents governs que van transcórrer pel país i les FARC, guerrilla opositora d’una ideologia propera a l’esquerra radical, sense oblidar els cartels del narcotràfic. Com en molts altres estats de l’Amèrica Llatina, sobretot arran del triomf de la Revolució a Cuba, i podríem citar Nicaragua, el Salvador, Guatemala o Bolívia, a Colòmbia hi van tenir lloc importants brots d’ideologia comunista, que van ser durament reprimits pels diferents governs del país i per grups paramilitars afins. En aquella època, les diferents associacions de caire socialista es van unir en les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC), les quals es van recloure en l’espessa selva amazònica i, per pressionar l’estat i aconseguir un suficient finançament per a la seva estabilitat, van recórrer freqüentment a les extorsions i els segrests, tant de civils com de ...

EL COMUNISME I L’EFECTE DÒMINO

Imagen
Després de la finalització de la Segona Guerra Mundial, la Unió Soviètica (URSS) es va convertir en una enorme potència militar, en un període en què va descobrir la fórmula de la bomba atòmica, i a la Xina va triomfar la revolució comunista de Mao Zedong, que va instaurar la República Popular. Amb aquells fets, als Estats Units va començar una era de temor, ansietat, angoixa i paranoia que va desembocar, ja durant l’era de presidència del republicà Dwight Eisenhower, en la polèmica comissió instaurada pel senador ultra-conservador Joseph McCarthy, en un acte que es va popularitzar amb la denominació de la Caça de bruixes. Anteriorment, durant l’època del president demòcrata Harry Truman, es va redactar una doctrina que portava el seu nom, amb el propòsit d’evitar brots comunistes en qualsevol part del món i aquesta va ser la raó principal que el Pla Marshall, que es va atorgar a varis estats de l’Europa Occidental després del desastre ocasionat per la guerra, est...

LA CAIGUDA DE NICOLAE CEAUCESCU

Imagen
Nicolae Ceaucescu, des de la seva joventut un dels dirigents més importants del Partit Comunista de Romania, l’any 1967 es va convertir en l’home fort del país, el qual va governar amb ma de ferro fins el dia de la seva execució, l’any 1989.   Personatge peculiar, Ceaucescu, malgrat protagonitzar una de les dictadures comunistes de l’est d’Europa més sagnants, despòtiques i violentes, va tenir problemes amb la Unió Soviètica (URSS) per mantenir unes ambigües relacions amb els Estats Units, haver condemnat la repressió de la Primavera de Praga i haver fet participar la delegació del seu país als Jocs Olímpics de 1984, celebrats a la ciutat nord-americana de Los Angeles i que el bloc socialista va boicotejar. Durant més de dues dècades, el dictador romanès van implantar el culte a la seva personalitat, va sembrar el terror amb el cos especial de policia anomenat Securitate, va practicar el nepotisme, amb la inclusió de familiars en els llocs de comandament, i, ...

LA CONTRACULTURA PUNK

Imagen
Després d’anys de bonança econòmica, Europa, en línies generals, i el Regne Unit, en particular, van entrar a partir de l’any 1973 en una profunda crisi econòmica, arran de què l’Organització de Productors i Exportadors de Petroli decidís un augment vertiginós del preu del cru. Pel que respecta a la Gran Bretanya, la crisi es va fer notar de forma notòria, provocant aspectes com la pobresa de la classe mitjana, la precarietat laboral o grans tasses pel que fa a l’atur, de manera molt especial entre els joves, alguns dels quals es van radicalitzar i van ser els grans protagonistes de l’esclat de la contracultura punk. De sobte, els carrers del Regne Unit, i més tard de gran part dels del continent europeu, es van omplir de joves, molts d’ells desarrelats, amb imperdibles, cadenes i colors llampants i crestes als seus cabells, en un període en què el moviment okupa va tenir una gran importància i repercussió El punk va ser un moviment de combat i protesta contr...