DESPRÉS SEGONA GUERRA MUNDIAL

Quan la Unió Soviètica va decidir envair l’Afganistan, es va obrir un dels últims episodis de la Guerra Freda, doncs l’acció va motivar, després de bastants anys de certa distensió, un nou enfrontament entre l’estat soviètic, llavors dirigit per Leonid Breznev, i els Estats Units, aleshores sota la presidència del demòcrata Jimmy Carter, que va decidir boicotejar els Jocs Olímpics de Moscou.   Davant la presència soviètica en territori afganès, per donar suport al feble govern comunista que s’hi havia instal·lat i poder controlar la situació de més a prop, es van anar formant una sèrie de guerrillers, anomenats els mujahidins, que tenien com un dels seus líders i dirigents el milionari saudita Ossama bin Laden. Aquell grup va ser abastament entrenat i finançat pels Estats Units.   Les tropes soviètiques es van veure una i altra vegada sorpreses per les emboscades dels mujahidins, fins el punt de convertir l’Afganistan en el seu particular Vietnam. Despr...

Després del triomf de la Revolució Islàmica a l’Iran i l’entronització al poder de l’aiatol·lah Rudol·lah Khomeini, aquest va exigir a l’administració nord-americana l’extradició del xa Reza Palhevi, que havia fugit del país i s’havia instal·lat amb la seva família als Estats Units. Mesos després de la instauració del nou règim, un gran número d’estudiants, entre els quals sembla ser que es trobava el futur president del país Mahmud Ahmadinejad, van segrestar l’ambaixada nord-americana de Teheran i alguns dels ostatges, doncs hi van haver alliberacions amb el pas de les setmanes, van estar 444 dies reclosos. Els segrestadors exigien l’extradició de Palhevi, que llavors s’estava tractant d’un càncer als Estats Units, i el desbloqueig de molts dels fons que l’exmàxim mandatari del país tenia als bancs nord-americans. Tanmateix, el president demòcrata Jimmy Carter, malgrat la seva consideració de polític progressista i poc partidari de la confrontació internacional...

Quan el grup de militars anomenats els Coronels va portar a terme un cop d’estat de caire feixista a Grècia, una de les primeres mesures que va prendre la junta va ser la d’annexionar l’illa de Xipre, l’enosi, acte que va motivar una greu fricció amb Turquia, la qual va ocupar la part septentrional del país. L’illa mediterrània havia format part de l’extens Imperi Otomà, però, abans de la desaparició d’aquest, que va tenir lloc després de la Primera Guerra Mundial, Xipre va passar a formar part de l’administració britànica, que finalment, molts anys més tard, a finals de la dècada dels 50 del segle XX, li va atorgar la independència. Malgrat la seva condició de greco-xipriota, l’arquebisbe Mikhail Makarius, màxim mandatari de l’estat xipriota, es va rebel·lar contra l’annexió de l’illa per part dels militars grecs, per la qual cosa va ser detingut i obligat a dimitir del seu càrrec, mentre la controvertida invasió de Turquia va agreujar encara més la situació, c...

Moltes vegades s’ha explicat que, amb la fi de la colonització al continent africà, es van traçar unes fronteres, dictaminades per la comunitat internacional, força arbitràries, no vinculades a les realitats tribals i sense la participació de les poblacions locals. En conseqüència, Rwanda, un petit estat de la regió dels Grans Llacs que havia format part de l’Imperi belga, com les veïnes Burundi i el Congo, va patir la rivalitat entre les ètnies hutu i tutsi. L’avió que transportava el president hutu de Rwanda, Juvenal Habyarimana, i el seu homòleg de Burundi, va ser víctima d’un atac terrorista que va acabar amb la vida de tots dos mandataris, fet que va originar una terrible venjança de la comunitat hutu, que des de la independència havia portat les regnes del país, contra els membres de la tribu tutsi, però també enfront aquells hutus més moderats. El que va succeir al petit estat africà va ser una autèntica massacre, fins el punt que les accions violentes, ...

Després de la caiguda de la Unió Soviètica (URSS), les 15 repúbliques que la formaven – Armènia, Azerbaidjan, Bielorússia, Estònia, Geòrgia, Kazakhstan, Kirguizistan, Letònia, Lituània, Moldàvia, Rússia, Tadjikistan, Turkmenistan, Ucraïna i Uzbekistan – es van convertir en estats independents, però aquest fet no va impedir una sèrie de grans conflictes bèl·lics, especialment a la zona dels Càrpats i més concretament a   Txetxènia.    La transició de l’antiga URSS des del comunisme a una política econòmica de caràcter capitalista i liberal, en moltes ocasions de manera radical i salvatge, no va ser gens fàcil i els problemes per als quals van transcórrer les noves repúbliques independents, així com molts dels estats de l’est d’Europa, van ser constants i van tenir connotacions econòmiques, socials i polítiques. Una zona especialment delicada i calenta va ser la rodejada per la serralada dels Càrpats, en una època en què hi van tenir lloc greus confl...

L’any 1973, sis anys després de la guerra llampec dels Sis Dies, en què l’exèrcit israelià va destrossar les tropes àrabs aliades, especialment les egípcies i sirianes, a les quals respectivament va arrabassar el Sinaí i els Alts del Golan, aquelles van sorprendre l’estat hebreu amb un atac sorprenent el dia de la festivitat jueva de Yom Kippur. Després del desastre del conflicte de 1967, d’una banda, el líder egipci Gamal Abdel Nasser, que va quedar molt tocat arran de la derrota, va morir víctima d’una malaltia, quan va ser succeït per Anuar al Sadat. D’altra banda, el president siri, Hafez al – Assad, va semblar no ressentir-sen massa de la desfeta soferta i va continuar ostentant el càrrec amb solidesa i determinació. A diferència de la Guerra dels Sis Dies, en què l’atac àrab contra Israel semblava imminent, raó per la qual les tropes hebrees es van avançar per sorprendre l’enemic, en la contesa de Yom Kippur no s’esperava cap acció, per la qual cosa, i per...

Després d’un començament se segle que es va caracteritzar per la bonança econòmica, el món, i de manera molt especial el continent europeu, va viure la seva pitjor carestia des del crack de la Borsa novaiorquesa de Wall Street l’any 1929. En primer lloc, la crisi va aparèixer als Estats Units, amb l’enfonsament d’algunes entitats bancàries que havien apostat per les anomenades hipoteques escombraries, moltes de les quals mai van poder arribar a recuperar els diners prestats, per ràpidament propagar-se a l’altra banda de l’oceà Atlàntic, afectant en un primer moment a grans potències de la Unió Europea com Alemanya, França, Itàlia o el Regne Unit. Tanmateix, van ser alguns dels estats menys desenvolupats de la Unió Europea, concretament Irlanda, Grècia, Portugal, Espanya o la mateixa Itàlia, els que van rebre el pitjor impacte de l’enfonsament econòmic, havent de ser intervinguts els tres primers, com més tard o seria també l’illa de Xipre, sent especialment greu ...

Més o menys una dècada més tard de la finalització de la Segona Guerra Mundial, els dos grans derrotats del conflicte a Europa, Alemanya, llavors només la seva part occidental, i Itàlia, van ser capaces d’entendre’s i posar-se d’acord amb tres dels estats aliats en la contesa, tots ells envaïts al seu dia per les tropes nazis, França, Bèlgica i Holanda, que, juntament amb la petita Luxemburg, van fundar a Roma, com una continuació de la Comunitat Europea del Carbó i l’Acer, el llavors Mercat Comú Europeu. Va ser especialment admirable que, per exemple, dos estats que es van enfrontar acarnissadament durant el conflicte planetari, com Alemanya i França, fossin capaços d’observar com a necessària la unió i la col·laboració de diferents països al continent europeu, transmetent a més aquella associació uns valors tan bàsics com els de la pau, la democràcia, la cooperació, la solidaritat o els drets individuals i col·lectius fonamentals. Amb el pas dels anys, altres e...