DESPRÉS SEGONA GUERRA MUNDIAL

El polític republicà Richard Nixon, que va perdre les eleccions de l’any 1960 per un estretíssim marge davant el demòcrata John Kennedy, va tenir sempre una fama d’utilitzar males arts per assolir els seus objectius, fet que es va observar evident quan, sent ja president nord-americà, va esclatar el cas Watergate. En un període molt delicat per al Estats Units, doncs el país es trobava empantanat en problemàtiques com la lluita dels ciutadans afroamericans pels seus drets civils, quan el seu líder Martin Luther King acabava de ser assassinat; la pitjor etapa de la Guerra del Vietnam i el moment àlgid de la contracultura hippy, Nixon va ser elegit president nord-americà. Quan de certa manera Nixon va poder solucionar el tema del Vietnam, en què va decidir retirar les tropes nord-americanes del sud-est asiàtic, encara que la ferida i el pessimisme arran del desastre van trigar força anys en cicatritzar, el dirigent republicà va ser reelegit com a màxim mandata...

Quan, pocs anys més tard de la finalització de la Segona Guerra Mundial, la Unió Soviètica va descobrir la fórmula de la bomba atòmica, en una època en què igualment va triomfar a la Xina la revolució comunista de Mao Zedong, hi va tenir lloc als Estats Units un autèntic període d’histèria, nerviosisme i paranoia. Va ser en aquell moment, sota la presidència del republicà Dwight Eisenhower, heroi militar de la Segona Guerra Mundial, que va aparèixer la controvertida figura del senador per Wisconsin Joseph McCarthy, un polític extremadament conservador que va iniciar unes polèmiques accions, que als Estats Units es van conèixer com la caça de bruixes. De sobte, va semblar que els Estats Units estaven poblats d’espies comunistes i McCarthy va començar una recerca que va abastar diferents àmbits com l’administració, la política, un col·lectiu tan conservador com el militar o el món de la cultura, amb especial èmfasi pel que fa al cinema, esfera que sempre s’havia ...

L’11 de març de 2004, pocs dies abans de les eleccions generals espanyoles, Madrid va ser víctima del pitjor atemptat terrorista d’arrel jihadista que ha tingut lloc al continent europeu. Semblava un matí corrent a la capital de l’estat espanyol quan varis artefactes van explotar en diversos trens de rodalies de Madrid, fet que, quan encara es trobaven al record els atacs terroristes de Nova York i Washington que feia exactament dos anys i mig que s’havien produït, va provocar 192 víctimes mortals, causant una autèntica commoció en un país que es trobava al final d’una campanya electoral que teòricament havia de guanyar sense problemes el candidat popular Mariano Rajoy, designat com a successor per José María Aznar, que havia estat president del govern durant els vuit anys anteriors. En un primer moment, la pràctica totalitat de la societat espanyola va pensar que el tràgic acte terrorista havia estat obra de la banda basca ETA, però aquesta, que sempre acostumav...

El terrible desastre que va ocasionar la Segona Guerra Mundial, i que no va poder evitar la Societat de Nacions, fundada arran de la finalització de la Primera Gran Guerra i dels Acords de Pau de Versalles, va fer plantejar a diferents estats la creació d’un nou organisme internacional que pogués resoldre les problemàtiques entre països. D’aquesta manera va néixer l’Organització de les Nacions Unides (ONU).   Es podria dir que l’ens supranacional, amb seu a Nova York, ha complert només una part de les expectatives, doncs els estats que van protagonitzar el gran conflicte bèl·lic planetari, com Alemanya, França, el Regne Unit o Itàlia, han viscut des de llavors, almenys a la seva terra, un llarg període de pau i, fins i tot, van decidir formar part d’associacions conjuntes, com el Mercat Comú Europeu o l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord. Tanmateix, el que ni molt menys ha aconseguit l’ONU és evitar les conteses en l’anomenat Tercer Món, quan en plen...

Dintre del moviment de les Primaveres Àrabs, que va tenir lloc l’any 2011, diferents grups opositors al règim de Baixar al – Assad van provocar una insurrecció contra el líder del partit BAAS, revolta que va desembocar en una terrible i sagnant guerra civil, encara vigent els nostres dies. En un principi, tal com havia succeït abans en països com Tunísia i Egipte, el moviment revolucionari, tot i que divers i heterogeni, amb grups laics i altres de religiosos, semblava tenir arrels democràtiques i que encara no havia estat contaminat per sectors més radicals i extremistes, com més tard succeiria. Amb el pas dels mesos, els rebels van posar contra les cordes el govern d’Assad, sobretot quan van ser capaços de conquistar Alep, la segona ciutat del país, i situar un setge a la capital Damasc. Va ser en aquell moment en què l’ajut exterior, amb els Estats Units al capdavant, hagués pogut desnivellar la balança, tal com va succeir a la Líbia de Muammar al – Gadafi, pe...

Durant els Jocs Olímpics celebrats a Munic, l’any 1972, un comando terrorista format per activistes palestins va atacar, a la vila olímpica de la capital bavaresa, la zona on es trobava ubicada la delegació israeliana, ocasionant una autèntica tragèdia. En aquell període, la República Federal Alemanya, llavors amb el carismàtic polític socialdemòcrata Willy Brandt ostentant el càrrec de canceller, es trobava sota la problemàtica del grup terrorista d’esquerra radical liderat pels activistes Andreas Baader i Ulrike Meinhof, que va protagonitzar els anomenats anys de plom a l’estat germànic. En aquell marc, i en una època en què l’Organització per a l’Alliberament de Palestina, liderada per Iàssir Arafat, es trobava en ple creixement, una cèdula de terroristes palestins, que formaven un grupuscle anomenat Setembre Negre, va entrar de matinada a l’habitacle on es trobaven els esportistes hebreus i els van retenir a tots com a ostatges. Després d’intenses i frenè...

Després d’haver-se presentat en tres ocasions com a candidata (en dues no va ser elegida i en l’altra va ser el mateix dictador Francisco Franco que la va descartar en benefici de Madrid, que tampoc va guanyar), Barcelona va ser proclamada ciutat olímpica de l’any 1992 a la seu del Comitè Olímpic Internacional (COI), a la localitat suïssa de Lausana. Perquè la capital catalana es convertís en seu olímpica, s’ha de destacar la tasca de diferents personalitats: els exalcaldes socialistes de Barcelona Narcís Serra i Pasqual Maragall; l’empresari Carles Ferrer Salat, president del Comitè Olímpic Espanyol (COE); Josep Miquel Abad, conseller delegat del Comitè Organitzador (COOB), i, de manera molt especial, el llavors president del COI Josep Antoni Samaranch, doncs sense la seva presència, difícilment l’estat espanyol hagués acceptat que unes olimpíades es realitzessin a Catalunya. Els jocs van ser un important èxit d’organització, doncs el mateix Samaranch els va def...

Tal com va succeir a l’Amèrica Llatina, durant la segona meitat del segle XX hi van tenir lloc al continent africà una important quantitat de règims autoritaris, repressors i dictatorials, alguns d’ells tristament de gran excentricitat. Encara que malauradament han estat molts els casos de dictadors a l’Àfrica, i podríem recordar el de Hosni Mubarak a Egipte o el de Ben Ali a Tunísia, els més recordats, i també terribles i patètics, han estat els de Jean - Bédel Bokassa a la República Centre-africana, Idi Amin Dada a Uganda, Haile Selassie a Etiòpia, Mobutu Sese Seko a l’exZaire o Francisco Macías i Teodoro Obiang a Guinea Equatorial.   Aquests mandataris van provocar la repressió de bona part dels seus súbdits, van cometre bàrbares atrocitats, van protagonitzar casos terribles de corrupció i es van enriquir de manera continuada en estats on una  gran part dels habitants van estar sumits en la fam, la misèria i la pobreça o van patir la carència...

A la localitat de San Francisco, al nord de l’estat de Califòrnia, va aparèixer el corrent hippy, contracultura coneguda també com a Flower Power, un dels molts moviments de caràcter social que hi van tenir lloc durant el decenni dels anys 60 del passat segle, quan també van sorgir la lluita dels afroamericans dels Estats Units pels drets civils, el Maig francès o la Primavera de Praga. El Flower Power va fer acte d’aparició l’any 1966, va tenir el seu període àlgid l’any 1967, l’estiu del qual va ser conegut com el de la pau i l’amor i en què es va organitzar el festival de Monterey, al sud de San Francisco, i es va mantenir en auge fins l’any 1969, quan es va celebrar el multitudinari festival de Woodstock, per entrar clarament en crisi amb l’adveniment de la dècada dels 70. Després de néixer a San Francisco, la contracultura hippy es va expandir per la totalitat de l’estat de Califòrnia, la resta dels Estats Units, la Gran Bretanya, l’Europa continental, de ma...

Amb el nomenament del cardenal Giuseppe Roncagli com a nou papa, amb el nom de Joan XXIII, l’Església Catòlica va observar la necessitat de posar-se al dia i modernitzar la institució, per la qual cosa el nou pontífex va posar en marxar els concilis coneguts com a Vaticà II. Els objectius dels concilis eren el d’aconseguir més adeptes a la religió catòlica, però amb la necessitat de portar a terme una renovació important d’una entitat eclesiàstica que es trobava clarament ancorada al passat, i obrir l’Església a les noves mentalitats d’un món que acabava d’entrar en la dècada dels 60 del segle XX, un període en què hi van haver un munt de moviments que van canviar el curs de la història. La trobada, que va ser multitudinària, i   a la qual hi van assistir milers de cardenals de diferents ètnies, estats i continents, va voler igualment apropar-se a altres confessions del Cristianisme i també a religions diverses. Altrament, però, l’organització va trobar entre...