DESPRÉS SEGONA GUERRA MUNDIAL

Quan Josip Broz Tito va morir, la unitat de les repúbliques de l’antiga Iugoslàvia va començar a trontollar, fet que es va agreujar arran de la caiguda del comunisme al continent europeu i la desaparició de la Unió Soviètica. La petita i septentrional Eslovènia va ser la primera en separar-se de l’estat, per fer-ho posteriorment la veïna Croàcia. La república croata, llavors encapçalada pel president Branko Tudjman, va proclamar la seva independència arran d’efectuar un referèndum que va comptar amb una victòria aclaparadora dels partidaris de la separació de Iugoslàvia. Tanmateix, com succeiria poc més tard a Bòsnia i Hercegovina, la minoria sèrbia que habitava al país no es va quedar de braços creuats. Al sud de Croàcia, concretament a la regió Krajina, hi habitava un important percentatge de població d’ètnia sèrbia, la qual, amb el suport del president iugoslau Slobodan Milosevic, es va rebel·lar contra la independència croata per fundar una república que...

Poc més tard de la finalització de la Segona Guerra Mundial, els Estats Units i la Gran Bretanya van donar suport a un cop d’estat a l’Iran al règim encapçalat per Muhammad Mosaddeq, qui, entre altres mesures, va decidir nacionalitzar la producció de petroli, amb grans interessos comercials per part d’Occident. La revolta, amb Muhammad Reza Palhevi com a principal líder, va acabar triomfant.     Palhevi, convertit en xa, va instaurar la monarquia al país i va establir una fèrria dictadura que va comptar amb el total suport de les dues potències anglosaxones que van contribuir decisivament en el cop, amb la lògica contrapartida de tornar a controlar les inversions econòmiques de l’abundant producció de cru de l’estat asiàtic. El xa va portar a terme accions que van donar una bona imatge exterior al país, així com, particularment, a la seva família, que va ser assídua en les diferents revistes anomenades del cor. Iran es va modernitzar i va apropar-se...

Mitjan la dècada dels 80 del segle XX, la Unió Soviètica (URSS) es trobava arruïnada, essencialment pels enormes problemes en què es va trobar l’exèrcit a l’Afganistan, per no haver entrat en l’anomenada Tercera Revolució Industrial o per mantenir una despesa desorbitada en el sector espacial. Quan Mikhail Gorbatxov va arribar al poder, es va veure obligat a portar a terme profundes reformes polítiques, socials i econòmiques que van rebre el nom de Perestroika. Després de la finalització de la Segona Guerra Mundial, la URSS, aleshores conduïda amb mà de ferro per Josip Stalin, es va convertir en una de les dues grans potències mundials i en líder del bloc comunista. En poc més d’una dècada, i durant els primers anys de la Guerra Freda, el gegant soviètic, davant el nerviosisme i el terror d’Occident, va elaborar la bomba atòmica i va passar al davant dels Estats Units en l’anomenada carrera espacial, ja en temps de la presidència de Nikita Khrusxov. Tanmateix,...

Sota la presidència dictatorial i autoritària de Fulgencio Batista, un estret aliat dels Estats Units, aquests mantenien importants interessos econòmics a l’illa caribenya de Cuba, país que havia restat sota el seu ferri control des de què es va independitzar d’Espanya l’any 1898. A principis de la dècada dels 50 del segle XX, un grup de joves estudiants i intel·lectuals, entre els quals es trobaven José Antonio Echevarría i Fidel Castro, van intentar un cop d’estat contra Batista, però la insurrecció, atrinxerada al palau de Moncada, a Santiago de Cuba, la segona ciutat del país, va fracassar, sent els líders de la revolta empresonats. Una vegada va sortir de la presó, Castro es va exiliar a Mèxic, país on va conèixer un jove metge idealista argentí anomenat Ernesto Che Guevara. Tots dos, acompanyats d’altres guerrillers com Raúl Castro, germà petit de Fidel, o el carismàtic Camilo Cienfuegos, van partir de terres mexicanes a bord del vaixell Granma en direcció a...

L’Afganistan es va convertir durant la part final de la Guerra Freda en una de les peces fonamentals del puzle estratègic mundial, quan, en primer lloc, la Unió Soviètica (URSS) va voler-hi influir i, en segon lloc, directament envair l’estat asiàtic i prendre els comandaments del seu govern. País musulmà des del segle VII, l’Afganistan era un estat amb uns costums i unes tradicions molt arraigades, però tot va començar a canviar quan un cop d’estat d’ideologia comunista, portat a terme pel Partit Demòcrata del Poble Afganès, va destronar el rei Zahir i va instaurar-hi una república. El nou govern afganès va signar importants acords polítics i econòmics amb la URSS, tot i que la potència comunista, aleshores comandada per Leonid Brejnev, en un principi va preferir allunyar-se del poder executiu i mantenir-hi certa distància amb les seves decisions. No obstant, la presència de múltiples guerrilles de mujahidins va provocar que l’exèrcit soviètic decidís envair el t...

Una associació formada per diferents grups d’ideologia socialista i anomenada Front d’Unitat Popular, que va encapçalar Salvador Allende, un polític ja veterà, va vèncer en els comicis democràtics de Xile de l’any 1970, fet que va preocupar seriosament els Estats Units, que, poc més d’una dècada abans, ja havia rebut el revés de la Revolució Cubana. Ja abans de l’elecció d’Allende com a president xilè, els Estats Units, aleshores dirigits pel polèmic president republicà Richard Nixon i el seu actiu secretari d’estat Henry Kissinger, van intentar impedir el triomf electoral del polític socialista, cosa que finalment no van poder fer, tot i que la seva lluita continuaria de manera ferma i decisiva. Com havia fet Fidel Castro a Cuba arran de la victòria de la Revolució, que va enderrocar el dictador Fulgencio Batista, Allende va portar a terme importants reformes polítiques, econòmiques i socials a l’estat xilè, entre elles la de la nacionalització d’empreses amb ma...

Després del triomf nacional de les tropes de Francisco Franco durant la Guerra Civil, Catalunya va perdre la seva autonomia, va desaparèixer l’Estatut de Núria i van ser prohibits el Parlament i la llengua catalana, que pràcticament va restar com un idioma local i domèstic. A més, l’últim president de la Generalitat durant la Segona República, Lluís Companys, va ser afusellat a Montjuïc. Més tard de la mort del dictador, va iniciar-se la transició cap a la democràcia, que si bé és cert va tenir, a diferència del que opina una bona part de la classe política espanyola, aspectes bastant negatius, també va tenir factors positius, com per exemple la celeritat en què es van aprovar els diferents estatuts autonòmics, entre ells el de Catalunya signat a Sau, a la comarca d’Osona. Va ser en aquell període quan Josep Tarradellas, president de la Generalitat a l’exili, va tornar de França i es va convertir en el màxim mandatari del restaurat òrgan, quan es van reobrir l’...

França va oposar més resistència que el Regne Unit alhora d’acceptar o facilitar la independència de les seves colònies, tot i que, en alguns casos, amb l’emblemàtic cas de l’Índia, els britànics també van intentar aferrissadament mantenir les seves conquistes. Algèria, per temes econòmics i també humans, doncs hi residien un munt de ciutadans francesos, es tractava d’una terra molt valorada pel govern gal. Molts algerians van formar part de les tropes franceses durant la Segona Guerra Mundial i, en algun cas, van ser decisius per mantenir dret un exèrcit que havia estat escombrat i arrasat a Europa per l’Alemanya nazi d’Adolf Hitler. No obstant, un cop finalitzada la contesa, la metròpoli es va negar a donar ni tan sols una simple autonomia al país magrebí, que es va rebel·lar a la ciutat de Sétif. Després de la mort d’alguns colons d’origen francès, les tropes imperials van portar a terme una terrible repressió contra els insurrectes, bombardejant diferents lo...