DESPRÉS SEGONA GUERRA MUNDIAL

La llarga època de Josip Stalin com a màxim mandatari soviètic va estar caracteritzada per les múltiples purgues, empresonaments, assassinats i desplaçaments als gulags siberians portats a terme pel líder georgià, motivat per una intensa i profunda paranoia del polític de Gori. El mandat d’Stalin, que va sortir vencedor en la lluita per la successió de Vladimir Ilitx Ulianov Lenin davant Leon Trotski, que va haver d’exiliar-se a Mèxic, on va ser assassinat, va tenir una durada de quasi tres dècades, època en la qual hi va tenir lloc la Segona Guerra Mundial, en què va passar de pactar amb el líder nazi Adolf Hitler a ser un dels seus grans rivals, doncs després d’una descomunal resistència davant la invasió alemanya, va ser l’exèrcit soviètic qui va arribar a Berlín. La població, a part d’haver patit un gran número de baixes i penúries durant el conflicte bèl·lic, de manera especial en el duríssim i terrible setge a la ciutat d’Stalingrad, estava exhausta i esgota...

Després de la guerra de Yom Kippur entre àrabs i israelians, que van vèncer de nou aquests últims, però que van estar molt a prop de patir un duríssim revés, els principals països exportadors de petroli, que formaven l’organisme de l’OPEP i en la seva majoria d’ètnia àrab, van decidir un vertiginós augment de preu del cru.  L’ajut transcendental que alguns estats occidentals havien atorgat a Israel per redreçar el rumb del conflicte de Yom Kippur, amb els Estats Units al capdavant, va ser una de les raons per les quals l’OPEP va prendre una mesura que originaria una de les pitjors crisis econòmiques des del crack borsari de Wall Street l’any 1929, potser la més greu abans de l’esclat de la de l’any 2008. La pujada dels preus del petroli i els seus derivats, com la gasolina, van provocar una terrible carestia a Europa, de manera molt especial al Regne Unit, motivant altíssims percentatges d’atur, especialment juvenil, i pobresa, fins i tot en una part de la p...

Si la Revolució Russa de 1917 havia tingut un protagonisme molt clar del sector obrer, la Revolta Xinesa va comptar amb un marcat accent camperol, però el gran líder de la república Popular, Mao Zedong, va voler convertir la Xina en una potència industrial i ho va intentar realitzar en un temps rècord amb l’anomenat Gran Salt Endavant. El Gran Timoner volia fer de l’estat xinès un referent industrial i havia calculat que en només uns pocs lustres el país podria superar una gran potència del sector com la Gran Bretanya, per la qual cosa es van crear al llarg del territori de la República Popular, després d’una prova pilot a Hunan, diferents comunes agrícoles autosuficients que, a més , havien de produir grans sumes d’acer. Per tant, les famílies camperoles, a més d’haver de dedicar-se a les ja de per sí costoses i esgotadores tasques agrícoles, havien de treballar en petits forns que s’instal·laven al pati de les seves residències per a la producció a gran escala ...

Durant bona part del segle XIX, a causa de l’excés de població i la necessitat de vendre els excedents industrials per part de les principals potències europees, principalment Anglaterra i França, diferents països europeus es van llançar a la colonització de diverses regions dels continents asiàtic i, molt especialment, africà.   Després de la Segona Guerra Mundial, i amb l’adveniment dels Estats Units i la Unió Soviètica, totes dues partidàries de l’emancipació de les regions ocupades, com a grans potències mundials, van iniciar-se els moviments de descolonització, en primer lloc a l’Àsia i, més tard, a l’Àfrica. Pel que respecta al continent asiàtic, durant la guerra, el Japó va ocupar vàries de les colònies europees, les quals van tornar al seus antics imperis una vegada derrotat l’estat nipó després dels llançaments de les bombes atòmiques d’Hiroshima i Nagasaki. Tanmateix, per exemple, i en alguns casos arran d’importants conflictes bèl·lics, Indonèsia e...

Personalment, mai m’ha entusiasmat, més aviat tot el contrari, tot allò que tingui alguna cosa a veure amb l’estament militar, però hi ha alguna excepció i segurament la més significativa és la de la Revolució dels Clavells que va tenir lloc a Portugal, quan   una insurrecció militar va enderrocar la llarguíssima dictadura lusitana. Amb l’adveniment de la dècada dels 70 del segle XX, les úniques dictadures d’ideologia feixista que eren vigents a Europa eren les dels dos estat ibèrics: Espanya, amb Francisco Franco, i Portugal, on seguia el règim autoritari que Oliveira Salazar havia instaurat en el llunyaníssim any 1926, tot i que el dictador havia estat ja substituït, arran d’un accident, per Marcelo Caetano. En una època en què totes les potències europees, com el Regne Unit i França, havien perdut les colònies africanes, i fins i tot Espanya havia deixat de dominar sobre Guinea Equatorial, encara que mantenia el Sàhara Occidental, Portugal es resistia a at...

Després de la Revolució de l’Iran que va deposar el xa Reza Palhevi i va acabar establint una república islàmica, presidida per l’aiatol·lah Rudol·lah Khomeini, aquest va emprendre una duríssima guerra de vuit anys contra la veïna Iraq, que, llavors sota el règim de Saddam Hussein, aleshores un presumpte aliat dels Estats Units, va envair territori iranià. A la rivalitat històrica entre els dos estats islàmics, doncs l’Iran representava la branca xiïta de la religió musulmana, mentre l’Iraq, encara que amb majoria de població també xiïta, era governada pel la dictadura del partit Baas, de caràcter sunnita, s’hi va sumar la negativa de Hussein d’acceptar els Acords fronterers d’Alger, signats pocs anys abans, per la qual cosa va decidir ocupar espai iranià com a reclamació de la plaça de Shatt al – Arab.    La guerra, que va durar vuit anys, va ser un dels conflictes més durs, cruents i terribles que han hagut al món després de la Segona Guerra Mundial, ...

Quan la Irlanda republicana i catòlica va aconseguir la seva sobirania va haver d’acceptar, però, que la seva part septentrional, l’Ulster, amb un alt percentatge de població monàrquica i protestant, continués pertanyent al Regne Unit, fet que va comportar enormes problemes a la regió. Irlanda del Nord va viure grans aldarulls durant les dècades dels 60, 70 i 80 del segle XX, fins el punt que, en algun cas, com per exemple en l’anomenat Diumenge Sagnant, el conflicte va estar molt a prop de derivar en una autèntica guerra civil.   D’una banda, els republicans van formar el grup IRA, que va provocar importants i nombrosos atacs terroristes, no només al territori de l’Ulster, sinó també a Anglaterra, mentre, d’altra banda, els monàrquics van fundar una força de voluntaris que igualment va causar greus desperfectes amb les seves accions. El capítol més tràgic de l’enfrontament va tenir lloc durant el ja significat Diumenge Sagnant, quan una multitud es...

Arran de les mesures socials, econòmiques i polítiques portades a terme pel premier soviètic Mikhaïl Gorbatxov, que van portar el nom de Perestroika, el comunisme va començar a trontollar a Europa, tant a la mateixa Unió Soviètica (URSS) com als països que es trobaven sota la seva òrbita, tot i que segurament el mandatari rus no hagués volgut en cap moment arribar tan lluny amb les seves reformes. Tres estats de l’est d’Europa, que van entrar sota la influència soviètica després de la Segona Guerra Mundial, Hongria, Txecoslovàquia i Polònia, ja havien intentat, de diferents maneres, obrir camins cap a la llibertat: els magiars amb una revolta l’any 1956, la qual cercava eliminar totalment el comunisme; els txecs i els eslovacs amb l’anomenada Primavera de Praga de 1968, quan el dirigent Alexander Dubcek va intentar construir, com ell va comentar, un socialisme amb rostre humà, i, finalment els polonesos, ja durant la dècada dels 80, amb el protagonisme del sindicat ...

Els anys centrals del passat segle XX, pel que respecta a l’Amèrica Llatina, van estar marcats pel populisme d’alguns dels seus polítics més il·lustres, destacant sobretot els règims de Getúlio Vargas al Brasil i de Juan Domingo Perón a l’Argentina, que fins i tot va donar nom a una forma de fer política: el Peronisme. La ideologia va ser un corrent força ambigu, doncs, d’una banda, comptava amb clares connotacions d’ideologia socialista, com el seu suport als obrers i els col·lectius més necessitats, aspecte en què la primera esposa de Perón, la carismàtica Eva Duarte, va tenir un paper primordial, però també tenia una part repressiva que s’apropava clarament a l’extrema dreta, sense oblidar que el líder argentí va estar molts anys exiliat a l’Espanya de Francisco Franco. Perón va arribar a la presidència argentina com a cap del Front Justicialista, una associació de diferents partits. El polític de Lobos va prendre mesures a favor dels obrers i els agricultors...

John F. Kennedy, un carismàtic polític demòcrata, catòlic i d’origen irlandès, que havia estat governador de l’estat de Massachussets, es va convertir l’any 1960 en president dels Estats Units, després d’una ajustadíssima victòria contra el republicà Richard Nixon, en les primeres eleccions televisades de la història, fet que, s’ha comentat moltes vegades, va ser clau per la millor imatge del guanyador que la dels seu contrincant. Una vegada va arribar a la presidència, Kennedy es va trobar un munt de problemes i dificultats, tant des del punt de vista nacional com de l’internacional. Pel que fa al primer aspecte, el més important era la lluita dels habitants afroamericans pels seus drets civils, quan va aparèixer la figura d’un activista de la força de Martin Luther King. El nou president, molt perjudicat per estar en minoria al Congrés i per l'oposició dels demòcrates dels estats del sud, només va aconseguir uns petits avançaments en aquesta matèria, en part gr...