DESPRÉS SEGONA GUERRA MUNDIAL

Quan l’any 1991 va finalitzar la guerra llampec del Golf, els Estats Units, aleshores presidits per George Bush pare, van deixar en el poder el dictador Saddam Hussein. Poc més d’una dècada més tard, i després dels atemptats de Nova York de l’any 2001, George Bush fill va decidir de nou envair el país àrab, que llavors si, va enderrocar el líder del partit Baas.   Quan hi van tenir lloc a Nova York, i també a Washington, els atacs terroristes de l’11 de setembre de 2001, per part del grup Al – Quaeda, liderat pel saudí Ossama bin Laden, els Estats Units van posar el seu punt de mira en l’Afganistan dels Talibans, on presumptament es trobava amagat Laden, començant una guerra contra l’estat centre-asiàtic. Molt més polèmica va ser la decisió de l’administració de Bush fill d‘iniciar un conflicte bèl·lic amb l’Iraq, doncs, presumptament, Hussein ben poca cosa tenia a veure amb el terrorisme jihadista, ja que el seus governs autoritaris i dictatorials, durant m...

Aquell efecte domino que tant temien les diferents administracions nord-americanes, arran del triomf comunista a la Xina, 33 anys més tard de l’èxit soviètic, i raó per la qual es van involucrar en la Guerra del Vietnam, finalment es va produir, amb la instal·lació de la ideologia a l’estat del sud-est asiàtic i també a la veïna Cambodja, on van aconseguir el poder els khmers rojos de Pol Pot. Molt influït per la lectura més extrema, radical i ortodoxa del Maoisme, Pot va formar el moviment dels khmers rojos que, en primer lloc, es va enfrontar al príncep Norodom Sihanuk i, després del seu destronament, a la dictadura militar que es va instaurar a Cambodja, a la qual va derrotar amb el suport fonamental del potent i experimentat exèrcit vietnamita. Els nous governants van intentar construir al país d’Indoxina un estat utòpic, en el qual s’eliminessin els espais urbans, les desigualtats socials o els diners i, per aconseguir-ho, van traslladar grans grups humans...

Durant la primavera de l’any 2011 hi van tenir lloc una sèrie de revoltes en diferents estats àrabs, sent força importants i decisives en els països africans d’Egipte, Líbia i Tunísia i en els asiàtics de Bahrein, Iemen i Síria.   Tunísia va ser el primer estat en viure un alçament, en aquest cas contra el govern autoritari de Ben Ali, que finalment va ser enderrocat. L’exemple del país nord-africà va ser clau perquè més a l’est, sense deixar el continent africà, esclatés un moviment similar a Egipte contra el règim militar de Hosni Mubarak, que va ser destituït i empresonat, deixant via lliure a unes eleccions que van guanyar els Germans Musulmans en la persona de Mohamed Mursi.   Més tard, a la veïna Líbia, diferents faccions opositores, amb l’ajut fonamental de forces militars exteriors, van enderrocar el dictador Muamar al – Gadafi, que portava més de 40 anys al poder i s’havia erigit al seu dia en el principal maldecap dels Estats Units de Ronald R...

Després de la finalització de la Segona Guerra Mundial, la derrotada Alemanya, així com la seva capital Berlín, van quedar dividides en quatre sectors: el soviètic, el nord-americà, el britànic i el francès. Quan els tres últims es van unir, el país germànic va quedar partit en una part comunista a l’est, comandada per la Unió Soviètica (URSS), i una altra capitalista a l’oest. Uns anys més tard, sota el lideratge de Nikita Khrusxov, la URSS, per evitar les contínues fugides de ciutadans berlinesos de l’est cap a la part occidental de la ciutat, va prendre la decisió de construir-hi un mur, el qual va romandre-hi gairebé instal·lat tres dècades i es va convertir en un dels inqüestionables símbols de la Guerra Freda. Després de la Perestroika, les reformes polítiques i econòmiques efectuades pel premier soviètic Mikhail Gorbatxov, que acabaria desembocant en la fi del comunisme a Europa i la caiguda de la URSS, es va derruir el mur i Alemanya, mitjançant el gover...

Després de la caiguda de l’Imperi Xinès, dues faccions, la nacionalista, encapçalada per Chiang Kai Shek, i la comunista, liderada per Mao Zedong, van iniciar una guerra civil per l’hegemonia de l’estat asiàtic, encara que tots dos bàndols van decidir fer una treva i lluitar conjuntament contra un poderós enemic exterior, el Japó, que va ocupar la Xina poc abans de la Segona Guerra Mundial. Arran de la derrota nipona en el gran conflicte planetari, després del llançament, per part dels Estats Units, de les bombes atòmiques a les ciutats d’Hiroshima i Nagasaki, l’exèrcit japonès es va haver de retirar del territori xinès, com ho va fer també d’altres regions asiàtiques com Corea, Birmània, Filipines o Indoxina, i la lluita entre els dos adversaris locals es va reiniciar. Mao era membre d’una família de pagesos benestants i, potser per aquest motiu, i, evidentment, també perquè Xina era llavors un país amb una indústria molt subdesenvolupada, a diferència del que...

Després dels conflictes bèl·lics que hi van tenir lloc a Eslovènia, Croàcia i Bòsnia i Hercegovina, els dos darrers de gran intensitat i amb força dosis de crueltat, el desastre dels Balcans, durant la dècada dels 90 del passat segle, es va traslladar a la llavors província autònoma sèrbia de Kosovo. Sèrbia considerava, i de fet ho segueix fent, Kosovo com el seu bressol nacional i cultural, però, amb el pas dels segles, a causa de la immigració arribada de la veïna Albània, els ciutadans originaris d’aquest estat van anar guanyant terreny al país, fins el punt que, amb una tassa de fecunditat força superior, van anar superant en número als autòctons serbis. A diferència del què va succeir en altres nacions balcàniques, com per exemple Croàcia o Eslovènia, en aquest cas, els habitants de les dues ètnies a penes es van barrejar i ni molt menys formar famílies conjuntes, establint-se cada comunitat per la seva banda, amb problemes de convivència que van agreujar l...