DESPRÉS SEGONA GUERRA MUNDIAL

Un dels grans objectius de Mahatma Gandhi, el líder simbòlic de la independència del subcontinent indi de l’Imperi Britànic, era la creació d’un estat en què hi poguessin conviure amb pau les tres grans religions de la regió: la hinduista, la musulmana i la sikh. Tot i que, políticament parlant, va ser Jawahartal Nerhu l’home que va dirigir el camí cap a la sobirania i, una vegada aconseguida aquesta, en va ser el màxim dirigent del nou estat indi, Gandhi va ser la figura més emblemàtica i transcendental en la recerca de la llibertat del país, mitjançant accions com la de la Marxa de la Sal o diferents vagues de fam, en tot moment sense l’ús de la violència. Gandhi, que no pertanyia a cap de les principals castes que regien la societat índia, va intentar precisament posar punt i final a aquesta pràctica injusta, retrògrada i discriminatòria i lluitar per la convivència entre les diferents creences i religions que hi tenien lloc en el vast territori, el segon més ...

Josip Broz Tito va ser capaç, després de la finalització de la Segona Guerra Mundial, de mantenir unides les diferents repúbliques que van formar l’antiga Iugoslàvia, però arran de la seva mort, factor al què s’ha de sumar la desaparició del comunisme al continent europeu, van començar els problemes ètnics que van desembocar en diferents conflictes bèl·lics, alguns d’ells de gran magnitud. La primera república que va proclamar la seva independència va ser el petit nucli d’Eslovènia, la part més avançada econòmicament parlant i la més propera pel que fa a la idiosincràsia europea. Després d’un curt conflicte bèl·lic, d’uns dos mesos de durada, el país va assolir la seva plena sobirania. Molt més complicada i sagnant va ser la independència de Croàcia, que, una vegada proclamada al seu parlament, va haver d’afrontar una duríssima guerra davant les tropes sèrbies, en un conflicte en què es van viure gravíssims problemes de neteja ètnica, tant d’es d’un bàndol com de...