Entradas

Mostrando entradas de noviembre, 2018

LA INDEPENDÈNCIA DE BANGLADESH

Imagen
Quan l’Índia va aconseguir la seva independència de l’Imperi Britànic, el subcontinent, malgrat la contrarietat i el disgust de Mahatma Gandhi, que seria seguidament assassinat, es va dividir en una part hinduista i una altra de musulmana, mitjançant una porció de terra al nord-oest, el Pakistan, i una altra al nord-est, Bangladesh. La unitat entre dos focus islàmics tan allunyats geogràficament parlant, tanmateix no va ser gens fàcil, doncs el llavors Pakistan Occidental, a part de controlar i contenir els brots independentistes de l’Oriental, va haver de fer front a vàries guerres de caràcter fronterer contra l’Índia, en una de les problemàtiques més greus de la Guerra Freda, quan tots dos estats van aconseguir la fórmula de la bomba atòmica. Durant la dècada dels 60 del segle XX, a través de la creació de la Lliga Awami, de caràcter independentista, hi van tenir lloc importants aldarulls entre les dues parts del Pakistan, els quals es van radicalitzar quan, d’...

L’OFENSIVA DEL TET

Imagen
En un dels períodes àlgids de la Guerra de Vietnam, la guerrilla comunista del Vietcong va llançar, durant la festivitat del Tet, l’any nou del país del sud-est asiàtic, un terrible i sorprenent atac contra l’exèrcit nord-americà, que aquest, de certa manera, va poder redreçar, però a costa de patir un gran número de víctimes i de portar a terme polèmiques i cruents accions que van ofendre l’opinió pública. Després d’assolir la independència de França, arran de la batalla de Dien Bien Phu, la regió d’Indoxina es va dividir en quatre estats: Cambodja, Laos, Vietnam del Nord i Vietnam del Sud. La posició estratègica de la zona vietnamita, així com el perill que la ideologia comunista de la part septentrional s’expandís cap a la meridional, van originar l’interès dels Estats Units per controlar el sud-est del continent asiàtic. Durant la presidència del republicà i heroi militar Dwight Eisenhower, es van enviar al Vietnam els primers consellers nord-americans, en un...

ELS ATEMPTATS TERRORISTES A NOVA YORK

Imagen
El matí de l’11 de setembre de 2001, els ciutadans novaiorquesos van observar amb temor, horror i incredulitat com dos avions s’estavellaven contra les Torres Bessones del World Trade Center, que van quedar totalment destruïdes, causant l’acció la pèrdua d’unes 3.000 vides humanes. Els terroristes també van atacar el Pentàgon, a l’àrea de Washington, i els passatgers d’un quart aparell van impedir una altre succés d’aquestes característiques. Els atemptats els va cometre l’organització Al – Qaida, grup format pel milionari saudí Ussama bin Laden, que havia estat un estret col·laborador dels Estats Units durant la presència soviètica a l’Afganistan, quan Bin Laden va ser un dels cap dels mujahidins que van lluitar contra l’exèrcit de la Unió Soviètica en el territori de l’estat asiàtic. Però amb el pas dels anys, Bin Laden es va convertir en el principal enemic i en un temible adversari dels interessos dels Estats Units i la seva organització va portar a terme, ...

EL DESASTRE DE TXERNÒBIL

Imagen
Mikhail Gorbatxov, una vegada va ser investit màxim mandatari de la Unió Soviètica (URSS), es va trobar un munt de problemes, com una profunda crisi econòmica o el vesper de l’Afganistan, que s’havia convertit en el particular “Vietnam” de l’estat soviètic. Poc més tard, en tindria un altre: l’accident de la central nuclear de Txernòbil, a la república d’Ucraïna. Un dels reactors de la central va patir un accident, el qual va provocar un incendi que va originar un forat per al qual es va desprendre una important quantitat de radiació, que va escampar-se per l’atmosfera dels seus voltants i va arribar a zones relativament allunyades d’on es trobava ubicat el centre nuclear. Al llarg de les setmanes i els mesos, la contaminació,   a part de propagar-se per tota Ucraïna, va arribar a les veïnes Rússia i Bielorússia i fins i tot fora de les fronteres soviètiques.   Incomprensiblement, en primer lloc els responsables de la central de Txernòbil i, en sego...

LA REVOLTA HONGARESA

Imagen
11 anys més tard de la finalització de la Segona Guerra Mundial, un dels països que havia entrat en l’òrbita soviètica arran de l’acabament de l’enfrontament bèl·lic planetari, Hongria, va ser el primer que va intentar sortir de l’esfera de la potència comunista, mitjançant una revolta que, a diferència d’aquella que hi tindria lloc 12 anys després a Txecoslovàquia, cercava l’eliminació total de la ideologia socialista.   Uns mesos abans, el nou premier soviètic, Nikita Khrusxov, havia realitzat un terrible, polèmic i inesperat discurs contra el seu antecessor al càrrec, Josip Stalin, en el XX Congrés del Partit Comunista, en el qual va acusar l’anterior líder de l’estat d’un excessiu culte a la seva personalitat o de perpetrar crims contra persones innocents a través de múltiples purgues, empresonaments, deportacions a gulags de Sibèria o assassinats. Europa, tant la part occidental com aquella que es trobava dominada política i econòmicament per la URSS, ...

LA PROCLAMACIÓ DE L’ESTAT D’ISRAEL

Imagen
Després de molts anys de continuades immigracions a Palestina de ciutadans jueus des de diferents estats europeus, d’importants friccions amb la població autòctona àrab i d’intenses i complicades converses amb el Regne Unit, protector de la zona, Israel es va proclamar com a estat independent l’any 1948, sota el mandat de David ben Gurion. Amb l’esclat del moviment del Sionisme, fundat pel ciutadà austríac Theodor Herzl encara durant el segle XIX, es van iniciar les migracions cap a palestina, considerada pels jueus la terra promesa i de la qual, molts segles abans, havien estat expulsats per diferents pobles que s’hi van instal·lar al llarg de la història, com els romans, els bizantins o els otomans. En aquell període, Palestina, com una gran part del territori d’ètnia àrab, es trobava subjugada en l’Imperi Otomà, fet que va canviar després de la finalització de la Primera Guerra Mundial, quan, arran de les derrotes de les forces centrals, van desaparèixer els ...

EL PROCÉS INDEPENDENTISTA DE CATALUNYA

Imagen
Encara que la política centralista de govern del popular José María Aznar durant el seu segon mandat hi va poder tenir certes repercussions, la causa principal de l’esclat del moviment independentista a Catalunya va ser la decisió del Tribunal Constitucional de retallar, després d’una impugnació del Partit Popular (PP), el nou Estatut d’Autonomia, aprovat pel Parlament Català, les Corts Espanyoles i el poble de Catalunya mitjançant un referèndum legal i acordat.    La recentment creada Assemblea Nacional Catalana (ANC), presidida per Carme Forcadell, va organitzar la gran manifestació de l’11 de setembre de 2012, la primera gran demostració de masses del Procés Sobiranista de Catalunya, impacte el qual va voler aprofitar el llavors president de la Generalitat, el convergent Artur Mas, avançant les eleccions, en les quals, malgrat guanyar-les, va perdre un munt d’escons. Seguidament l’ANC, juntament amb Òmnium Cultural (ÒC), sota la presidència de la ...

LA MATANÇA DE LA PLAÇA DE LES TRES CULTURES

Imagen
Mancaven pocs dies perquè els Jocs Olímpics de Ciutat de Mèxic s’inauguressin, les primeres olimpíades celebrades a l’Amèrica Llatina, quan un nombrós grup d’estudiants de batxillerat i universitaris es va reunir i manifestar a la plaça de les Tres Cultures de la capital asteca. 1968 va ser un any molt intens al món pel que fa a grans manifestacions,   reivindicacions i revoltes, amb els Fets de Maig a París, la Primavera de Praga, la lluita pels drets civils dels afroamericans als Estats Units o les diferents protestes en contra de la Guerra de Vietnam, en un període en què va sobresortir-hi la contracultura hippy. En aquest context es pot situar la pugna estudiantil a Mèxic. Durant tot l’estiu d’aquell any 1968 van ser nombroses i continuades les protestes dels estudiants, tant d’educació secundària com de la fase universitària, en alguns casos provocant importants altercats amb la policia. Tanmateix, no s’havia produït cap fet d’extrema gravetat com el qu...