DESPRÉS SEGONA GUERRA MUNDIAL

Poc després de l’èxit de la Revolució Cubana liderada per Fidel Castro, que va enderrocar el règim dictatorial i pro-capitalista de Fulgencio Batista, un grup d’exiliats cubans establerts a l’estat nord-americà de Florida van preparar una invasió de l’illa caribenya. Els encarregats d’intentar acabar amb el nou règim cubà van rebre importants sumes econòmiques i força equipaments logístics per part dels Estats Units, país que, llavors sota la presidència del polític demòcrata John Kennedy, havia observat com el nou govern de l’illa, arran d’una profunda reconversió agrícola i la nacionalització de diferents empreses, moltes de les quals de propietat nord-americana, havia causat un estrall en els interessos financers que posseïa a Cuba. L’intent d’invasió va tenir lloc a la Bahía de Cochinos i l’acció va acabar sent un rotund fracàs, fonamentalment perquè, a diferència del que esperaven, els insurrectes van trobar un escàs suport popular, doncs, com ja havia succ...

Quan la Guerra Freda va arribar a la seva fi, arran de fets com la Perestroika de Mikhaïl Gorbatxov, la destrucció del mur de Berlín, el desmembrament de la Unió Soviètica (URSS) o la desaparició del comunisme a Europa, el bloc capitalista i occidental, el gran triomfador, es va veure alleujat, però un altre perill estava a punt d’esclatar. Ussama bin Laden, un adinerat saudí que havia estat un aliat dels Estats Units durant la permanència soviètica a l’Afganistan, va fundar el grup al – Quaeda, que per primer cop va atemptar contra interessos nord-americans quan, durant el període de presidència del demòcrata Bill Clinton, va fer explotar dues bombes a les ambaixades estatunidenques de Nairobi i Dar es Salam, les capitals de Kenya i Tanzània respectivament. Ja amb el republicà George Bush Jr. instaurat com a president, al – Quaeda va realitzar els atacs terroristes de Nova York i Washington, quan dos avions es van estavellar contra les Torres Bessones del World...

Ernesto Guevara, conegut popularment com el Che, va ser un jove i idealista metge argentí que va conèixer, durant una estància a Mèxic, els germans Fidel i Raúl Castro, que aleshores es trobaven exiliats al país centre-americà arran d’un fracassat primer intent d’enderrocar el dictador cubà Fulgencio Batista. Amb els Castro i altres guerrillers com Camilo Cienfuegos va preparar minuciosament un pla per acabar amb el règim corrupte i pro-americà de Batista, per la qual cosa, des de l’estat mexicà, es van embarcar al Granma i van arribar a l’illa caribenya, en la qual es van refugiar a Sierra Maestra. Després del triomf de la revolució, Fidel Castro el va nomenar ministre, en una època en què va dirigir un històric discurs a la seu de l’ONU, a Nova York, però Guevara no es trobava còmode assegut en un despatx i sembla que la seva figura no entusiasmava massa la Unió Soviètica, que es va convertir en una estreta aliada arran que cubans emigrats a Florida, amb l’aju...

Semblava una jornada normal i rutinària del mes de desembre de l’any 2004 al sud-est asiàtic, a la costa de l’oceà Índic, quan sobtadament, arran d’un tsunami, unes onades gegantesques va envair el litoral d’estats com Indonèsia o Tailàndia i va causar una de les pitjors catàstrofes naturals de l’actual segle. L’epicentre del terratrèmol, de grau nou a l’escala de Richter, fet que el va convertir en el pitjor des de l’any 1900, va estar situat a prop de l’illa indonèsia de Sumatra i va provocar vàries rèpliques que van originar espectaculars onades que van entrar terra endins, no només de localitats de regions situades a la riba de l’Índic asiàtic. És cert que els estats d’Indonèsia i Tailàndia van ser els més afectats pel desastre, però aquest també va ser devastador a les costes de Malàisia, Singapur, Sri–lanka i l’Índia i els seus efectes es van arribar a notar fins i tot a llocs tan llunyans com la costa oriental del continent africà. El tsunami va causar...

En un període en què la dictadura argentina passava per un dels seus moments més baixos de popularitat, quan el poder militar es trobava ja en mans de Leopoldo Galtieri, el govern autoritari del país sud-americà va ocupar les illes Malvines, un arxipèlag de l’Atlàntic sud pertanyent al Regne Unit. Llavors la Gran Bretanya transitava pels primers anys del govern dretà, conservador i ultra-liberal de la primera ministra tory Margaret Thatcher, les mesures de la qual van causar grans polèmiques entre la societat treballadora i obrera del país, que va portar a terme un gran número de protestes, manifestacions i vagues. L’anomenada Dama de Ferro també va observar en l’afer de les Malvines, Falkland per als britànics, una bona oportunitat per millorar la seva imatge i desviar una mica l’atenció. D’altra banda, els Estats Units, aleshores sota el lideratge del polític republicà Ronald Reagan, que en tot moment va mantenir unes cordials relacions amb Thatcher, es trobava...

L’any 1969, arran d’un cop d’estat, el coronel Muammar al – Gadafi es va convertir en l’home fort del país nord-africà de Líbia, condició que va mantenir fins a la revolta de l’any 2011, un dels capítols de les Primaveres Àrabs, quan va ser linxat i assassinat en plena via pública. Gadafi, quan ja s’havia erigit, també des del punt de vista oficial, en màxim mandatari libi, va ser un dels homes clau del panorama internacional durant la dècada dels 80 del segle XX, quan va perfilar-se com el gran adversari dels Estats Units governats pel polític republicà i conservador Ronald Reagan, per davant d’altres grans rivals de la potència nord-americana com el cubà Fidel Castro, el nicaragüenc Daniel Ortega, el panameny Eduardo Noriega o l’iranià Rudol·lah Khomeini. L’activisme i la bel·ligerància de la Líbia de Gadafi, que es va veure involucrat en l’accident aeri que va tenir lloc a la localitat escocesa de Lockerbie, va provocar que l’exèrcit de l’OTAN, comandat pels ...

Als camps de refugiats de Sabra i Xatila, situats en territori libanès, es va viure un dels episodis més tràgics, terribles, sagnants i vergonyosos de l’enfrontament entre l’estat israelià i l’Organització per l’Alliberament de Palestina. Després de les diferents guerres que van viure àrabs i hebreus, la monarquia jordana, liderada per l’imprevisible rei Hussein, va decidir expulsar del seu país els refugiats palestins, que van traslladar-se al Líban. Aquest fet va portar un important trastorn i força inestabilitat a un dels estats més oberts i moderns del món àrab. Tradicionalment, al Líban havien conviscut sense problemes massa importants les comunitats cristiana i musulmana, fins el punt que el president de la república pertanyia a la primera i el cap del govern a la segona, però el gran creixement de la població islàmica i el control que els israelians van exercir a la seva part fronterera van portar nombrosos problemes al país mediterrani. A més a més, ...