DESPRÉS SEGONA GUERRA MUNDIAL

Quan va acabar el desastre de la Segona Guerra Mundial, els estats europeus que més havien patit els seus estralls, com el Regne Unit, França, Alemanya, Itàlia o la Unió Soviètica, van quedar en ruïnes i en la més absoluta misèria. Els Estats Units, pel contrari, que no havia rebut al seu territori la destrucció de la guerra i havia deixat ja enrere els efectes de la crisi produïts pel crack de la borsa novaiorquesa de Wall Street, es trobava en una important bonança econòmica, però comptava amb el problema que la seva elevada producció no trobés cap sortida. Sense ànim de voler desmerèixer cap raó de caire solidari, segurament l’estat nord-americà, llavors regit per l’administració del president demòcrata Harry Truman, va observar la necessitat de pal·liar la crisi dels països europeus per poder introduir els seus excedents industrials, per la qual cosa es van atorgar importants i elevats crèdits que van portar el nom del seu impulsor, el llavors secretari d...

Poc després de finalitzar la Segona Guerra Mundial, i en plena paranoia a Occident davant el perill comunista que liderava la Unió Soviètica, va ser proclamat nou president de l’Iran Mohamed Mossadeq, un polític caracteritzat per la seva ideologia esquerrana i socialista. Algunes de les primeres mesures que va prendre Mossadeq, arran de la seva arribada al poder, van ser la de practicar una reforma agrària i nacionalitzar vàries empreses estrangeres instal·lades al país, sent un cas força especial la de British Pretoleum (BP), que comptava amb el monopoli de distribuir i exportar el cru iranià. Evidentment, el govern britànic no es va quedar de braços creuats i va cercar recuperar el monopoli del petroli produït a l’estat asiàtic. Si bé és cert que, sota la presidència del demòcrata Harry Truman, els Estats Units no ho van acabar de veure clar, la situació va canviar a l’arribar al poder el republicà i exheroi de la Segona Guerra Mundial Dwight Eisenhower. Du...

La Quarta República francesa, sorgida a la finalització de la Segona Guerra Mundial, va passar per enormes dificultats, com la reconstrucció del país després del desastre del conflicte, la pèrdua de la colònia d’Indoxina, el trist episodi de l’enfrontament de Suez o la contesa que va començar a Algèria, quan aquest país del nord d’Àfrica, en què hi habitaven una gran quantitat de ciutadans francesos, va alçar-se per aconseguir la seva independència. En plena crisi de l’estat, quan ja havia perdut la regió del sud-est asiàtic, que va derivar cap a quatre nous estats independents, Cambodja, Laos, Vietnam del nord i Vietnam del Sud, va esclatar el gravíssim problema d’Algèria, en què un grup d’independentistes originaris del país magrebí, associats en el Front d’Alliberament Nacional, van rebel·lar-se contra la metròpoli. A diferència d’altres colònies franceses que per aquell període van aconseguir la seva sobirania, com la citada Indoxina o regions com el Marroc,...

Les conseqüències de la Segona Guerra Mundial van deixar els països que van patir més els estralls de la contesa, com Alemanya, França, el Regne Unit, Itàlia, la Unió Soviètica o el Japó, en una profunda ruïna econòmica i una gran destrucció material, de les quals, els quatre estats d’Europa Occidental en van poder començar a sortir gràcies als efectes del Pla Marshall, uns crèdits atorgats per part dels Estats Units. Ràpidament, els dos grans derrotats del conflicte bèl·lic planetari, Alemanya i el Japó, van aconseguir un creixement espectacular pel que respecta a les seves finances, en el que s’ha denominat com a miracles econòmics dels dos estats, sobretot gràcies a la força que van assolir les seves respectives indústries, sent particularment importants les referents al sector del motor. Per la seva banda, els Estats Units, que no van patir els efectes devastadors de la guerra al seu territori, van viure en tot moment una bonança econòmica espectacular, deix...

Després de la finalització de la Segona Guerra Mundial i de la desaparició del perill nazi de l’Alemanya d’Adolf Hitler, un altre poderós rival va aparèixer a l’horitzó del món occidental i capitalista, que va començar a encapçalar clarament els Estats Units: la Unió Soviètica (URSS) i el comunisme. Era un període convuls al planeta, en un moment en què, quan encara no s’havien esvaït els tremends efectes de la bomba atòmica llançada pels nord-americans a les ciutats japoneses d’Hiroshima i Nagasaki, la URSS va descobrir la fórmula de la mortífera arma i Mao Zedong va aconseguir la victòria per als comunistes a la Guerra Civil de la Xina. En aquella època d’autèntic terror i gran paranoia a Occident, es va fundar l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN), que va tenir com a afiliats països com els Estats Units, el Regne Unit, la República Federal Alemanya, Itàlia, Grècia, Portugal, França, encara que Charles de Gaulle va decidir sortir-ne temporalment, ...

La profunda i gravíssima crisi econòmica que va fer acte d’aparició l’any 2008, i que va originar altíssimes tasses d’atur, pobresa, precarietat i desigualtat, ha estat la principal causa del ressorgiment de l’extrema dreta al continent europeu. Paradoxalment, en un principi, i arran del naixement del corrent dels Indignats, semblava que seria l’esquerra radical el destí dels grans damnificats de la carestia econòmica, quan per exemple, a Grècia, l’estat més castigat per la crisi, va guanyar les eleccions el partit Syriza, liderat per Alexis Tsipras, mentre a França, Itàlia i Espanya emergien polítics com Jean - Luc Melenchon, el còmic Beppe Grillo, fundador del Moviment Cinc estrelles, o Pablo Iglesias, líder de l’associació Podem.    Tanmateix, potser perquè aquella esquerra es va anar acomodant cada cop més o perquè el seu missatge no era massa senzill ni tampoc directe, una bona part de la població més malmesa per les dificultats econòmiques va virar ...

A començaments del decenni dels 60 del segle XX, es va fundar a Euskadi el grup ETA (Euskal Ta Askatasuna), que va suposar el principal assot de l’estat espanyol, tant durant els últims anys de la dictadura franquista com també del període marcat per la transició a la democràcia i amb l’adveniment d’aquesta. Entre els atemptats que va cometre el grup terrorista durant el franquisme, sense cap mena de dubte el més transcendent va ser el que va acabar amb la vida de l’almirall Luis Carrero Blanco, aleshores president del govern de la dictadura, arran d’un explosiu que va esclatar mentre el seu cotxe transitava per un carrer de Madrid. Després de la mort de Carrero Blanco, Francisco Franco va tornar a radicalitzar el seu règim, que havia tingut una tímida i quasi imperceptible obertura durant la dècada dels 60, quan van reaparèixer grans accions repressives i resolucions de penes de mort, com la de l’anarquista català Salvador Puig Antich, però al mateix temps, va s...

Després de molts anys dominats pel règim racista, dictatorial i supremacista de l’Apartheid, la situació va començar a canviar a la República Sud-africana a finals de la dècada dels 80 del segle XX, quan el nou president del país, Frederik Willem de Klerk, molt pressionat internacionalment, sense negar la seva voluntat de modificar les coses, va arribar a un acord amb el líder de la comunitat negra Nelson Mandela, que havia estat 27 anys a la presó. Quan Mandela va guanyar les primeres eleccions democràtiques de Sud-àfrica, molts habitants de raça negra del país esperaven que l’anomenat Madiba donés un important tomb en la situació de l’estat i que portés a terme una profunda venjança contra els repressors, aquells mateixos que l’havien condemnat a cadena perpètua, però el carismàtic líder tenia plans molt diferents. Amb tota seguretat pensava que la concòrdia, la fraternitat i el respecte entre les diferents ètnies del país era la millor forma d’afrontar el futur...

Quan va acabar la Primera Guerra Mundial, Palestina, que havia format part de l’Imperi Otomà, desaparegut arran de la finalització d’aquell gran conflicte planetari, va passar a ser regida per l’administració britànica, tal com va succeir amb altres territoris com Egipte o l’Iraq. L’arribada continuada de població jueva des de diferents països europeus cap a la zona, que es va incrementar de manera notòria després de la Segona Guerra Mundial i el terrible genocidi que va significar l’Holocaust, perpetrat per l’Alemanya Nazi d’Adolf Hitler, va provocar una important desestabilització al Pròxim Orient, que l’autoritat britànica es va veure incapaç de solucionar. L’administració del Regne Unit, superada pel caos, va decidir finalment abandonar Palestina i atorgar a la comunitat hebrea la possibilitat de crear-ne l’estat israelià, moment en què l’Organització de les Nacions Unides (ONU) va decidir la partició de la regió en una part jueva i una altra d’àrab, que aques...