DESPRÉS SEGONA GUERRA MUNDIAL

La regió d’Indoxina, formada pels estats de Vietnam del Nord, Vietnam del Sud, Laos i Cambodja, es va independitzar de França l’any 1956, però aquell fet no va suposar, ni molt menys, el final de les hostilitats, doncs per la seva posició estratègica, la zona es va convertir en clau per a les dues potències de la Guerra Freda, els Estats Units (EE UU) i la Unió Soviètica (URSS), sense oblidar els interessos de la Xina de Mao Zedong. Després de l’ocupació japonesa durant la Segona Guerra Mundial, amb la derrota nipona, els francesos van tornar a la seva colònia, però les forces independentistes, liderades per Ho Chi Min, van entaular una dura guerra contra els imperialistes que, arran de la severa derrota a la batalla de Dien Bien Phu, van retirar-se de la regió d’Indoxina. Aleshores, el Vietnam va quedar dividit en dues parts, el nord comunista, sota la influència de la URSS i la Xina, i el sud, pro-occidental i amb el suport dels EE UU, que observava amb molta ...

L’arribada al poder d’Alexander Dubcek l’any 1968, com a secretari general del partit comunista, va significar un canvi de tendència quant al govern de Txecoslovàquia, en un període caracteritzat per diferents revoltes, doncs en aquell moment hi van tenir lloc igualment el corrent del Flower Power a California i els Fets de Maig a França. 12 anys després de la revolta hongaresa, reprimida per la Unió Soviètica (URSS), Txecoslovàquia, de la mà de Dubcek, va portar a terme una sèrie de reformes, com una major democratització, la legalització d’alguns partits polítics al marge del comunista, la llibertat de premsa i d’expressió o una obertura econòmica, que permetés la instauració de petites empreses privades. L’aixecament a Txecoslovàquia no va ser de les mateixes característiques que el de l’any 1956 a Hongria, en què es volia abolir el règim al país magiar, doncs Dubcek i els seus col·laboradors no desitjaven eliminar el comunisme sinó, com ells mateixos van com...

De forma més o menys paral·lela al fenomen hippy, que va tenir com a origen la ciutat californiana de San Francisco, i la Primavera de Praga, a París hi van tenir lloc els anomenats Fets de Maig, quan una multitud d’estudiants de la capital francesa es van rebel·lar contra l’estat francès que presidia el carismàtic i veterà Charles de Gaulle, heroi nacional durant la Segona Guerra Mundial. La revolta va tenir unes característiques de caire anarquista i comunista, essencialment maoista, que s’enfrontava a conceptes com el capitalisme, el consumisme que comportava, la desigualtat socio-econòmica, la manca de drets i llibertats o la repressió sexual. El moviment, que va rebre el suport d’inetel·lectuals com Jean – Paul Sartre, Simone de Beauvoir o Albert Camus, a poc a poc es va anar incrementant per tota França i va arribar al sector obrer, que amb cert recel, doncs considerava els estudiants com a petitburgesos, es va unir a la insurrecció. De sobte, el país, esp...

Després del desastre humanitari que va ocasionar el Gran Salt Endavant, un intent d’industrialitzar la Xina en un temps rècord, Mao Zedong, el líder de la revolució comunista, va decidir fer un pas al costat i retirar-se del primer pla de la política de la República Popular. Aleshores, dirigents més moderats com Li Shaoqi i Deng Xiaobing van agafar les regnes del poder, tot i que Mao va continuar, com a Gran Timoner, dirigint el Partit Comunista. No obstant, l’heroi revolucionari, amb el suport de la seva esposa Jin Qiang i el màxim responsable militar Lin Bao, no es va acabar d’adaptar a portar un paper secundari i va preparar el seu retorn a un rol protagonista.   Seguidament, Mao i els seus col·laboradors van acusar els nous mandataris d’aburgesament i de trair l’esperit i els valors del règim i van portar a terme la Revolució Cultural, que va arribar a tenir un sorprenent i cruent esclat de violència, quan defensors del govern vigent i intel·lectuals van ...

Itàlia, un dels països que més malparat havia quedat després de la Segona Guerra Mundial, va viure un esclat econòmic durant la dècada dels anys 60 del segle XX, l’anomenat miracle italià, però l’estat mediterrani va patir un fre en el seu creixement quan hi va tenir lloc la crisi de 1973, pel desorbitat augment dels preus del petroli arran del conflicte àrab – israelià de Yom Kippur. Va ser llavors quan a Itàlia es va consolidar el grup terrorista de les Brigades Roges (BB RR), que es va sumar a la problemàtica de bandes neofeixistes, que van fer esclatar una bomba a l’estació ferroviària de Bologna, fet que va ocasionar 85 víctimes mortals, o les diferents versions mafioses, com la Cosa Nostra siciliana, la Camorra napolitana o l’Ndranguetta calabresa. No és estrany, doncs, que aquells temps siguin recordats com gli anni di piombo (els anys de plom). Les BB RR van ser fundades l’any 1969 per Renato Curcio, comptant en un principi amb una base formada per estudiants d...

El conflicte que hi va tenir lloc a la dividida ciutat de Berlín va ser el primer impacte de l’anomenada Guerra Freda, que va enfrontar els blocs capitalista i comunista, respectivament encapçalats pels Estats Units (EE UU) i la Unió Soviètica (URSS). Arran de la finalització de la Segona Guerra Mundial i amb la derrota del règim nazi d’Adolf Hitler, Berlín i Alemanya van quedar dividides en quatre parts, administrades per França, el Regne Unit, els EE UU i la URSS, que va ocupar la part oriental de l’estat germànic. En un moment donat, doncs els tres països eren aliats en la Guerra Freda, França, la Gran Bretanya i els EE UU van decidir unir les seves demarcacions, tant a Berlín com a la totalitat d’Alemanya, i portar a terme una reforma monetària, amb la creació del Marc com a nova moneda. Davant aquella acció, el premier soviètic Josip Stalin va decidir bloquejar Berlín, que es trobava immersa en la part dominada per la URSS, tancant carreteres i vies fèrries d’accés...

Arran de la finalització de la Segona Guerra Mundial, les dues potències aliades que van acabar amb el terror nazi, els Estats Units (EE UU) i la Unió Soviètica (URSS), es van dividir per encapçalar els dos grans blocs de la subsegüent Guerra Freda: respectivament el capitalista i el comunista. La guerra de Corea va ser un dels primers conflictes de la nova conjuntura internacional. Durant la Segona Guerra Mundial, el Japó va ocupar la península coreana fins a la seva rendició, arran de les bombes atòmiques llençades pels nord-americans a les ciutats nipones d’Hiroshima i Nagasaki. Tal com va succeir amb l’Alemanya nazi, que es van repartir els EE UU, França, el Regne Unit i la URSS, Corea va quedar dividida, en aquest cas en dues parts: el nord d’influència soviètica i el sud sota el control nord-americà. La península va quedar dividida justament en el paral·lel 38, barrera que van superar les tropes nord-coreanes, que van arribar fins a Seül, la capital de la part mer...

A finals del decenni dels 50 del segle XX, durant el període de lideratge de Nikita Khrusxov, la Unió Soviètica (URSS) va agafar clarament la davantera en la carrera espacial que havia entaulat amb els Estats Units (EE UU). Els soviètics van enviar a l’espai el satèl·lit Sputnik, seguidament el primer ésser viu, la gossa Laika, i, finalment, el primer ésser humà, Iuri Gagarin. Arran dels grans èxits soviètics, el nou president nord-americà, John Kennedy, va incrementar de manera espectacular el pressupost destinat a la NASA, cosa que també van fer el seu successor Lyndon Johnson i Richard Nixon. L’Agència espacial instal·lada a Houston, a l’estat de Texas, va començar llavors els programes Apol·lo, amb la missió de portar una expedició que arribés a la lluna, i una vegada instal·lada al satèl·lit, se’n pogués investigar les seves propietats. El número 11 dels aparells Apol·lo dissenyats, tripulat pels astronautes Neil Armstrong, Buzz Aldry i Michael Collins, va ser el p...