EL GRAN SALT ENDAVANT

Si la Revolució Russa de 1917 havia tingut un protagonisme molt clar del sector obrer, la Revolta Xinesa va comptar amb un marcat accent camperol, però el gran líder de la república Popular, Mao Zedong, va voler convertir la Xina en una potència industrial i ho va intentar realitzar en un temps rècord amb l’anomenat Gran Salt Endavant.

El Gran Timoner volia fer de l’estat xinès un referent industrial i havia calculat que en només uns pocs lustres el país podria superar una gran potència del sector com la Gran Bretanya, per la qual cosa es van crear al llarg del territori de la República Popular, després d’una prova pilot a Hunan, diferents comunes agrícoles autosuficients que, a més , havien de produir grans sumes d’acer.

Per tant, les famílies camperoles, a més d’haver de dedicar-se a les ja de per sí costoses i esgotadores tasques agrícoles, havien de treballar en petits forns que s’instal·laven al pati de les seves residències per a la producció a gran escala d’acer, mentre que Mao va ordenar a habitants de les grans ciutats, com els treballadors d’escoles o hospitals, que col·laboressin en el Gran Salt Endavant, motiu per al qual van traslladar-se al camp.

Els xinesos es van involucrar en massa en la missió que els hi havia encomanat el carismàtic líder xinès, tot i que, en moltes ocasions, van exagerar o directament falsejar les dades de la producció per no ser sancionats o reprimits. Allò cert és que els resultats van ser desoladors i, a més, moltes vegades l’acer era impur i inservible per la barreja amb altres substàncies.

Per consumar el desastre, hi va tenir lloc un període de molt males collites al país i les autoritats regionals van errar plenament alhora de prendre algunes mesures, com la d’exterminar els ocells perquè aquests es menjaven el gra, però l’acció va motivar un gran increment dels insectes. 

En resum, el Gran Salt Endavant va ser un rotund fracàs i l’experiment va provocar un autèntic i terrible desastre humanitari a la Xina, quan es calcula que hi van morir de fam entre 20 i 30 milions de persones. Arran del cataclisme, Mao, que no va abandonar la presidència del Partit Comunista, va fer un pas al costat i va deixar el poder executiu a Liu Shaoqi i Den Xiaobing.

A la foto, diferents forns situats en comunes agrícoles.