L’ORGANITZACIÓ DE LES NACIONS UNIDES

El terrible desastre que va ocasionar la Segona Guerra Mundial, i que no va poder evitar la Societat de Nacions, fundada arran de la finalització de la Primera Gran Guerra i dels Acords de Pau de Versalles, va fer plantejar a diferents estats la creació d’un nou organisme internacional que pogués resoldre les problemàtiques entre països. D’aquesta manera va néixer l’Organització de les Nacions Unides (ONU). 

Es podria dir que l’ens supranacional, amb seu a Nova York, ha complert només una part de les expectatives, doncs els estats que van protagonitzar el gran conflicte bèl·lic planetari, com Alemanya, França, el Regne Unit o Itàlia, han viscut des de llavors, almenys a la seva terra, un llarg període de pau i, fins i tot, van decidir formar part d’associacions conjuntes, com el Mercat Comú Europeu o l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord.

Tanmateix, el que ni molt menys ha aconseguit l’ONU és evitar les conteses en l’anomenat Tercer Món, quan en plena Guerra Freda i les friccions entre les dues noves potències mundials sorgides arran de la finalització de la Segona Guerra Mundial, els Estats Units i la Unió Soviètica (URSS), hi van tenir lloc sagnats conflictes en zones com Corea, el Vietnam, l’Afganistan o l’Orient Mitjà.

Fins i tot, una vegada, amb fets simbòlics com la destrucció del Mur de Berlín o la desaparició de la URSS, la Guerra Freda va deixar d’existir, l’ONU s’ha vist impotent per frenar enfrontaments com els viscuts a l’antiga Iugoslàvia, a la zona dels Càrpats, al continent africà o a l’Iraq, en què l’organització no va aprovar la polèmica invasió efectuada pels Estats Units.

A més a més, una de les grans problemàtiques amb què compta l’ens, a part de la morositat d’alguns dels seus membres, amb els Estats Units al capdavant, és el dret a veto que tenen els cinc països que formen part de la Comissió de Seguretat: França, la Gran Bretanya, la Xina, Rússia i la mateixa potència nord-americana.

A la foto, una sessió de l’ONU.