LA CRISI DELS MÍSSILS DE CUBA

Després del triomf de la Revolució Cubana liderada per Fidel Castro, que va acabar amb la dictadura de Fulgencio Batista, un estret aliat dels Estats Units (EE UU), el nou règim va portar a terme mesures com una reforma agrària o la nacionalització de diferents empreses, moltes d’elles de capital nord-americà.

La reacció dels EE UU va ser la d’equipar, entrenar i finançar a Guatemala exiliats cubans que van envair l’illa a Bahía de Cochinos, acabant l’acció en un sonor fracàs. Arran de la temptativa, Castro va posar-se en mans de la Unió Soviètica (URSS), que va decidir instal·lar rampes per a míssils al país caribeny, descobertes per avions espies nord-americans.

Durant alguns dies, el món va viure paralitzat per una probable guerra nuclear, sobretot quan, des d’alguns sectors, al president nord-americà John Kennedy li van arribar consells per bombardejar Cuba, però finalment van prevaler aquells, entre els quals es trobava el del seu germà Robert, que van demanar-li accions més moderades, com la de dictar un bloqueig econòmic a l’illa.

Finalment, Kennedy i Nikita Khrusxov, el premier soviètic, que penso que en cap moment van voler arriscar-se a generar un desastre nuclear, van arribar a un acord per al qual la URSS desmantellava els míssils de l’illa caribenya i els EE UU es comprometien a fer al mateix a Turquia i a no donar suport a cap altre intent d’invasió de Cuba. Al cap de pocs anys, Kennedy seria assassinat a Dallas i Khrusxov seria destituït del seu càrrec.

La relació entre la URSS i Cuba va ser cordial i molt estreta fins a la desaparició d'aquella, en una època en què l'estat caribeny va ser decisiu per exportar la ideologia comunista a la resta de l'Amèrica Llatina (Nicaragua i el Salvador) o al continent africà, pel que fa a les excol`nies portugueses d'Angola i Moçambic.

A la foto, una trobada entre Khrusxov i Kennedy.