LA GUERRA DE BÒSNIA I HERCEGOVINA

Iugoslàvia es va veure arrastrada pels fets que van liquidar la Guerra Freda, com la destrucció del Mur de Berlín, la desaparició de la Unió Soviètica o l’eliminació del comunisme al continent europeu. Per tant, l’estat balcànic, que també va entrar en certa inestabilitat arran de la mort de Josip Broz Tito, un home que d’alguna manera havia cohesionat les diferents nacionalitats del país, va abandonar el socialisme imperant des de la finalització de la Segona Guerra Mundial.

Pel que fa a la república de Bòsnia i Hercegovina, hi habitaven tres grups ètnics diferenciats: la majoria musulmana i les minories sèrbia i croata, les quals convivien sense masses problemàtiques i conflictes. Tanmateix, les independències, en primer lloc, d’Eslovènia i, en segon lloc, de Croàcia, van portar als bosnians, encapçalats per Alija Izetbegovic, a la realització d’un referèndum secessionista en què va guanyar el vot favorable a la separació de Iugoslàvia.

La població sèrbia de Bòsnia i Hercegovina, liderada per sinistres personatges com Radovan Karadzic i Ratko Mladic, amb el suport del president iugoslau Slobodan Milosevic, es va rebel·lar contra aquella decisió, com després ho va fer també la minoria croata, fet que va desembocar en el conflicte més cruent, sanguinari, violent i salvatge en territori europeu des de la finalització de la Segona Guerra Mundial.

La guerra, que va tenir lloc entre 1992 i 1995, va viure episodis com el llarguíssim setge a què es va veure sotmesa la ciutat de Sarajevo, el bombardeig del mercat de la capital bosniana, la destrucció del pont medieval de Mostar o, de manera molt especial, la presa de la localitat d’Srebrenica, quan les tropes sèrbies, amb Mladic al seu comandament, van eliminar la pràctica totalitat de la seva població masculina i van portar a terme violacions sistemàtiques de gran part de la femenina.

Davant la impotència i la inoperància de la Unió Europea, la intervenció dels Estats Units va motivar els difícils, complexes i complicats acords de Dayton, en què Bòsnia i Hercegovina va quedar dividida en dues parts: la primera compartida per musulmans i croats i la segona ocupada pels serbis, que van fundar la mai reconeguda internacionalment república Srpska.

Amb el pas dels anys, Milosevic, que es va suïcidar en presidi; Karadzic i Mladic van ser detinguts, empresonats i, pel que fa als dos darrers, jutjats i condemnats pel Tribunal Internacional de l’Haia.

A la foto, una imatge del conflicte.