EL BLOQUEIG DE BERLÍN

El conflicte que hi va tenir lloc a la dividida ciutat de Berlín va ser el primer impacte de l’anomenada Guerra Freda, que va enfrontar els blocs capitalista i comunista, respectivament encapçalats pels Estats Units (EE UU) i la Unió Soviètica (URSS).

Arran de la finalització de la Segona Guerra Mundial i amb la derrota del règim nazi d’Adolf Hitler, Berlín i Alemanya van quedar dividides en quatre parts, administrades per França, el Regne Unit, els EE UU i la URSS, que va ocupar la part oriental de l’estat germànic.

En un moment donat, doncs els tres països eren aliats en la Guerra Freda, França, la Gran Bretanya i els EE UU van decidir unir les seves demarcacions, tant a Berlín com a la totalitat d’Alemanya, i portar a terme una reforma monetària, amb la creació del Marc com a nova moneda. Davant aquella acció, el premier soviètic Josip Stalin va decidir bloquejar Berlín, que es trobava immersa en la part dominada per la URSS, tancant carreteres i vies fèrries d’accés a la ciutat.

Els comandaments dels EE UU van aleshores dubtar entre l’abandonament de Berlín o cercar una solució davant la problemàtica, però el president Harry Truman, que va idear una doctrina per la qual es lluitava davant de qualsevol expansió del comunisme al planeta, no va vacil·lar en decantar-se per la segona opció, amb la confecció d’un pont aeri per transportar aliments, altres matèries primàries i fonts energètiques com el carbó a la ciutat germànica.

Durant més d’un any, avions nord-americans i britànics van realitzar nombrosos i continuats viatges fins l’aeroport berlinès de Tempelhof, que van permetre la ciutat comptar amb totes les necessitats bàsiques, fins que un impotent Stalin va desistir i va desbloquejar la situació.

A la foto, avions a l'aeroport berlinès de Tempelhof.