LA GUERRA DE COREA




Arran de la finalització de la Segona Guerra Mundial, les dues potències aliades que van acabar amb el terror nazi, els Estats Units (EE UU) i la Unió Soviètica (URSS), es van dividir per encapçalar els dos grans blocs de la subsegüent Guerra Freda: respectivament el capitalista i el comunista. La guerra de Corea va ser un dels primers conflictes de la nova conjuntura internacional.

Durant la Segona Guerra Mundial, el Japó va ocupar la península coreana fins a la seva rendició, arran de les bombes atòmiques llençades pels nord-americans a les ciutats nipones d’Hiroshima i Nagasaki. Tal com va succeir amb l’Alemanya nazi, que es van repartir els EE UU, França, el Regne Unit i la URSS, Corea va quedar dividida, en aquest cas en dues parts: el nord d’influència soviètica i el sud sota el control nord-americà.

La península va quedar dividida justament en el paral·lel 38, barrera que van superar les tropes nord-coreanes, que van arribar fins a Seül, la capital de la part meridional. En aquell moment, els EE UU, sota el comandament del general Douglas McArthur, heroi en la guerra contra els japonesos, i la recentment creada Organització de les Nacions Unides es van situar al costat del sud, mentre la Xina, on acabava de triomfar la revolta comunista de Mao Zedong, i la URSS, que es va limitar a un ajut econòmic i logístic, van ser els principals aliats del nord.

El bloc capitalista va reaccionar, va fer fora els invasors i va superar també la línia divisòria que separava els dos estats, però el conflicte es va enquistar, cap dels dos bàndols va poder aconseguir un avantatge significatiu i la contesa es va convertir en una clàssica batalla de trinxeres, semblant a la de la Primera Guerra Mundial.

Per intentar desnivellar la balança, McArthur va pensar en bombardejar algunes de les ciutats septentrionals i, fins i tot, llençar una bomba atòmica en territori xinès, fets als quals es va negar rotundament el president estatunidenc Harry Truman, que va decidir cessar el carismàtic general de les seves funcions.

Sense un vencedor clar, els dos combatents van decidir pactar un armistici i, seguidament, es va signar la pau a la localitat fronterera de Panmunjom, que deixava la situació tal com estava abans de començar el conflicte, és a dir, en una separació de les dues Corees en el paral·lel 38, circumstància que ha arribat fins els nostres dies.

A la foto, presoners nord-coreans. 

Comentarios

Entradas populares de este blog

L’ORGANITZACIÓ DE LES NACIONS UNIDES

EL GRAN SALT ENDAVANT

LA INDEPENDÈNCIA DE L’ÍNDIA