LA GUERRA DE VIETNAM

La regió d’Indoxina, formada pels estats de Vietnam del Nord, Vietnam del Sud, Laos i Cambodja, es va independitzar de França l’any 1956, però aquell fet no va suposar, ni molt menys, el final de les hostilitats, doncs per la seva posició estratègica, la zona es va convertir en clau per a les dues potències de la Guerra Freda, els Estats Units (EE UU) i la Unió Soviètica (URSS), sense oblidar els interessos de la Xina de Mao Zedong.

Després de l’ocupació japonesa durant la Segona Guerra Mundial, amb la derrota nipona, els francesos van tornar a la seva colònia, però les forces independentistes, liderades per Ho Chi Min, van entaular una dura guerra contra els imperialistes que, arran de la severa derrota a la batalla de Dien Bien Phu, van retirar-se de la regió d’Indoxina.

Aleshores, el Vietnam va quedar dividit en dues parts, el nord comunista, sota la influència de la URSS i la Xina, i el sud, pro-occidental i amb el suport dels EE UU, que observava amb molta preocupació com la part septentrional podia sotmetre la meridional i provocar un efecte dominó que provoqués l’expansió comunista arreu de la regió, per la qual cosa, les administracions dels presidents Dwight Eisenhower i John Kennedy, fidels a la Doctrina Truman, van començar a enviar al sud-est asiàtic grups d’assessors i algun contingent militar.   

Amb el pas dels anys, el Vietnam es va acabar convertint en un autèntic vesper, en un període en què, sota la presidència de Lyndon Johnson, successor de l’assassinat Kennedy, es van enviar un munt de soldats nord-americans al sud-est asiàtic, en una guerra que va provocar una gran quantitat de baixes de combatents dels Estats Units, tant pel que fa als ferits com als caiguts mortalment.

Les tropes nord-americanes es veien impotents davant la guerrilla del Vietcong, que, malgrat perdre un número espectacular de combatents, mai es rendia, coneixia perfectament el terreny, es camuflava en l’espessa i profunda selva del territori i sorprenia constantment l’adversari amb continuades emboscades, sense oblidar l’ajut econòmic i logístic que rebia per part de la URSS i la Xina. El capítol més important de l’ofensiva nord-vietnamita va ser la batalla de la festivitat del Tet (cap d’any del país), quan els guerrillers van sorprendre els marines i les files del sud i van conquistar un important número de ciutats, entre elles la històrica i antiga capital Hue, tot i que els soldats dels Estats Units van acabar recuperant les places perdudes.

De sobte, les cruents imatges que arribaven del Vietnam es podien presenciar per la televisió nord-americana, sense oblidar fotografies que han acabat passant a la història, com la de la nena plorant i corrent desesperadament davant el napalm llençat per l’exèrcit dels Estats Units, que va utilitzar en el conflicte diferents armes químiques,  o la de l’execució d’un guerriller del Vietcong en un carrer de Saigon, la capital del sud.  

Va ser llavors, en una època en què el polèmic Richard Nixon ja s’havia convertit en president dels Estats Units, que va sorgir la contracultura hippy, que va organitzar nombroses protestes i manifestacions en contra de la presència nord-americana en una zona remota de la terra en què s’estaven cometent algunes de les pitjors atrocitats des de la finalització de la Segona Guerra Mundial.

Nixon va decidir finalment retirar l’exèrcit nord-americà del Vietnam, mitjançant els acords signats a París, però la guerra fratricida  entre el nord i el sud va continuar alguns anys més, fins que les tropes septentrionals, ja amb Min traspassat, van ocupar Saigon i van unificar el país sota un règim comunista.

El conflicte vietnamita va sumir els Estats Units en una profunda depressió, en el despertar que el seu poderós exèrcit no era imbatible, fet ben constatat en un munt de pel·lícules realitzades sobre la contesa, entre les quals es poden destacar “Apocalipsy now”, de Francis Ford Coppola; “El caçador”, de Michael Cimino; “La jaqueta metàl·lica, d’Stanley Kubrick, o “Platoon” i “Nascut el 4 de juliol”, totes dues d’Oliver Stone. 

A la foto, marines nord-americans en acció al Vietnam.