LA PRIMAVERA DE PRAGA

L’arribada al poder d’Alexander Dubcek l’any 1968, com a secretari general del partit comunista, va significar un canvi de tendència quant al govern de Txecoslovàquia, en un període caracteritzat per diferents revoltes, doncs en aquell moment hi van tenir lloc igualment el corrent del Flower Power a California i els Fets de Maig a França.

12 anys després de la revolta hongaresa, reprimida per la Unió Soviètica (URSS), Txecoslovàquia, de la mà de Dubcek, va portar a terme una sèrie de reformes, com una major democratització, la legalització d’alguns partits polítics al marge del comunista, la llibertat de premsa i d’expressió o una obertura econòmica, que permetés la instauració de petites empreses privades.

L’aixecament a Txecoslovàquia no va ser de les mateixes característiques que el de l’any 1956 a Hongria, en què es volia abolir el règim al país magiar, doncs Dubcek i els seus col·laboradors no desitjaven eliminar el comunisme sinó, com ells mateixos van comentar, atorgar-li un rostre més humà.

Malgrat tot, i també del sentit pacífic de la insurrecció, que va tenir com un dels escassos exemples de violència, en aquest cas auto-imposada, la immolació de l’estudiant Jan Palach, les tropes del Pacte de Varsòvia, encapçalades per la URSS, aleshores liderada per Leonid Brejnev, van entrar als carrers de Praga i van reprimir la revolta. Aquell fet va desenganyar molts comunistes occidentals convençuts, que van recelar per sempre de la política soviètica.

Després del pas dels tancs per la capital bohèmia, Dubcek va ser cessat i empresonat i Gustav Husak va ser elegit el nou líder txecoslovac. Unes dues dècades més tard, hi va tenir lloc l’anomenada Revolució de Vellut, en plena era de la Perestroika de Mikhail Gorbatxov a la URSS, que, aquell cop si, va portar la democràcia a l’estat centreeuropeu, amb l’elecció del dramaturg Vaclav Havel com a president.  

A la foto, un tanc pels carrers de Praga.