LA REVOLUCIÓ CULTURAL A LA XINA

Després del desastre humanitari que va ocasionar el Gran Salt Endavant, un intent d’industrialitzar la Xina en un temps rècord, Mao Zedong, el líder de la revolució comunista, va decidir fer un pas al costat i retirar-se del primer pla de la política de la República Popular.

Aleshores, dirigents més moderats com Li Shaoqi i Deng Xiaobing van agafar les regnes del poder, tot i que Mao va continuar, com a Gran Timoner, dirigint el Partit Comunista. No obstant, l’heroi revolucionari, amb el suport de la seva esposa Jin Qiang i el màxim responsable militar Lin Bao, no es va acabar d’adaptar a portar un paper secundari i va preparar el seu retorn a un rol protagonista. 

Seguidament, Mao i els seus col·laboradors van acusar els nous mandataris d’aburgesament i de trair l’esperit i els valors del règim i van portar a terme la Revolució Cultural, que va arribar a tenir un sorprenent i cruent esclat de violència, quan defensors del govern vigent i intel·lectuals van ser brutalment agredits per joves fanàtics fidels a Mao, els quals moltes vegades desfilaven amb el Llibre Vermell escrit pel Gran Timoner. 

Finalment, Shaoqi i Xiaobing es van veure obligats a dimitir, com també els principals dirigents de la capital, Pequín, lleials al govern, i Mao, objecte d’un profund culte a la seva personalitat, va tornar al poder, el qual va ostentar fins el dia de la seva mort. Tanmateix, una vegada instal·lat novament com a màxim dirigent xinès, es va enemistar amb el seu històric col·laborador Bao, que va morir poc després de veure’s obligat a abandonar el seu càrrec.

Arran de la mort de Mao, Xiaobing va convertir-se en l’home fort del país, quan la vídua del dirigent finat, Qiang, i altres tres homes que li eren afins, anomenats com la Banda dels Quatre, van ser jutjats, manera simbòlica en què, definitivament, van desaparèixer tots els efectes de la Revolució Cultural.

A la foto, seguidors de Mao amb el llibre Vermell.