LA LLUITA PELS DRETS CIVILS DE LA POBLACIÓ AFROAMERICANA DELS ESTATS UNITS

Durant la dècada dels 50 del segle XX, als Estats Units, essencialment als estats del sud, hi tenien lloc encara clares mostres de segregació racial, com per exemple als transports públics o als centres acadèmics. La lluita per la igualtat de la població afroamericana va començar, de forma simbòlica, quan Rosa Parks, una ciutadana negra, es va negar a atorgar el seu seient d’un autobús a una persona blanca a la ciutat de Montgomery, a l‘estat d’Alabama.

La lluita pels drets civils dels negres nord-americans va tenir la seva època d’auge durant la totalitat del decenni dels 60, quan va aparèixer la figura del pastor evangelista Martin Luther King, nascut a Atlanta, a l’estat de Georgia, i el qual va apostar per una ruta de no obediència pacífica, molt semblant a la que va exercir Mahatma Gandhi a la Índia contra l’ocupació britànica, en la qual es demanava el dret al vot, la total igualtat entre races i ètnies o el final de la segregació.

Sota el carismàtic lideratge de King es van portar a terme un munt de protestes pacífiques, les quals van arribar al seu punt culminant amb la marxa de Washington, en què l’activista d’Atlanta va pronunciar el seu famós discurs del somni. No obstant, hi va tenir lloc una altra branca, encapçalada per Malcolm X, que professava la religió musulmana, a la qual es va adherir el mític boxejador Cassius Clay, reconvertit en Mohamed Ali, la qual si que va optar per actes violents.

Davant l’enorme pressió de la població afroamericana, els diferents presidents dels Estats Units que hi van haver en aquell període, de forma tímida Dwight Eisenhower, de manera més decidida John Kennedy, amb la col·laboració del seu germà Robert, i de forma notòria Lyndon Johnson, van formular lleis per aconseguir els drets civils per als negres nord-americans, tot i que, quan s’havien assolit importants progressos en la igualtat ciutadana, King va ser assassinat a la localitat de Memphis, a l’estat de Tennessee.  

En aquell període van aparèixer també el moviment del Black Power, que va assolir la seva màxima celebritat durant els Jocs Olímpics de Mèxic, celebrats l’any 1968, en què alguns atletes afroamericans van alçar dalt del podi el puny amb un guant negre, així com el corrent dels Panteres Negres, que com van fer els seguidors de Malcolm X, com King igualment assassinat, van optar per l’enfrontament.

Unes quatre dècades més tard, va ser elegit com a primer president de raça negra dels Estats Units Barack Obama, que, paradoxalment, va governar durant uns anys en què els problemes i les protestes dels negres, amb varis i polèmics assassinats per part de la policia d’integrants de la seva ètnia, van tenir de nou un important repunt. 

King en el seu famós discurs a Washington.