LA REVOLUCIÓ SANDINISTA

L’Amèrica Llatina va ser, durant bona part del segle XX, un niu de dictadures, sent una de les més cruents, vergonyoses i terribles la que va protagonitzar la família Somoza a Nicaragua, país el qual va fer servir com si es tractés de la seva finca particular.

Ja des de finals de la dècada dels 50, en el mateix període que hi va tenir lloc la insurrecció cubana contra el dictador Fulgencio Batista, van començar les activitats de les diferents faccions de la guerrilla sandinista, que va adoptar el nom en record i homenatge a Augusto César Sandino, qui es va rebel·lar contra l’imperialisme nord-americà i va ser assassinat per Anastasio Somoza García, el primer representant de la nissaga.

Durant els últims anys del decenni dels 70, es va intensificar la pressió sandinista, que va rebre el suport de la Cuba de Fidel Castro. En una època en què el demòcrata Jimmy Carter, potser el president nord-americà més progressista i favorable als drets socials que hagi existit mai, presidia els Estats Units, la guerrilla va aconseguir triomfar i derrocar l’últim dictador nicaragüenc, Anastasio Somoza Debayle, fill  del primer representant de la família i germà de Ramón Somoza Debayle, el segon dictador.

L’oposició nicaragüenca que va acabar amb l’autoritarisme dels Somoza era, però, molt complexa i heterogènia, doncs estava formada per un centre moderat, socialistes i comunistes convençuts, branca aquesta, amb el lideratge de Daniel Ortega, que es va fer amb la direcció del govern, el qual va portar a terme una extensa reforma agrària per repartir la terra entre els camperols més humils. Aquella desunió, agreujada per la dimissió d’Eden Pastora, un dels guerrillers més carismàtics, va ser clau per a la crisi sandinista, però no la cabdal, que en va ser la formació de la Contra.

Als Estats Units hi va haver un canvi radical a la presidència, doncs el republicà, ultra-conservador, intervencionista i radical anti-comunista Ronald Reagan va substituir el moderat i pacífic Carter. La nova administració nord-americana va entrenar i finançar la Contra, un grup de mercenaris ubicat a Hondures que va fustigar el govern sandinista d’Ortega, que va haver d'afrontar una profunda crisi econòmica i una duríssima guerra civil.

Ortega, que va aconseguir que el sandinisme es propagués a la veïna el Salvador, es va veure obligat a convocar eleccions a inicis de la dècada dels 90, les quals les va guanyar la centrista Violeta Chamorro, vídua de Pedro Joaquín Chamorro, assassinat per la dictadura somozista.

A la foto, Daniel Ortega, amb el puny alçat, acompanyat de Fidel Castro.