LA GUERRA DE CROÀCIA

Quan Josip Broz Tito va morir, la unitat de les repúbliques de l’antiga Iugoslàvia va començar a trontollar, fet que es va agreujar arran de la caiguda del comunisme al continent europeu i la desaparició de la Unió Soviètica. La petita i septentrional Eslovènia va ser la primera en separar-se de l’estat, per fer-ho posteriorment la veïna Croàcia.

La república croata, llavors encapçalada pel president Branko Tudjman, va proclamar la seva independència arran d’efectuar un referèndum que va comptar amb una victòria aclaparadora dels partidaris de la separació de Iugoslàvia. Tanmateix, com succeiria poc més tard a Bòsnia i Hercegovina, la minoria sèrbia que habitava al país no es va quedar de braços creuats.

Al sud de Croàcia, concretament a la regió Krajina, hi habitava un important percentatge de població d’ètnia sèrbia, la qual, amb el suport del president iugoslau Slobodan Milosevic, es va rebel·lar contra la independència croata per fundar una república que mai va comptar amb el reconeixement internacional. Es va iniciar llavors una cruenta i sagnant guerra entre les dues comunitats.

Les tropes sèrbies, en el començament de la contesa més preparades i ben armades que les adversàries, van assetjar i bombardejar localitats emblemàtiques de la regió de la Dalmàcia com Sibenik, Zadar o l’esplendorosa Dubrovnik, però l’exèrcit croat va poder resistir les escomeses del rival, per passar posteriorment a l’atac i, a poc a poc, anar guanyant-li terreny.

Una vegada controlat el conflicte, els combatents croats van organitzar l’anomenada Operació Tempesta, quan el seu exèrcit va entrar a Krajina, va devastar pobles, va incendiar i destruir habitatges i va provocar un enorme èxode de la població sèrbia, que va patir un munt de víctimes mortals. El desastre d’aquella acció, va portar alguns generals croats al tribunal Internacional de l’Haia.  

Croàcia, després d’aquell triomf, va intervenir igualment en l’encara més sagnant guerra de Bòsnia i Hercegovina, en què la seva minoria va actuar alguns cops de manera autònoma i d’altres formant equip amb les tropes musulmanes, per seguidament refer-se de les seqüeles de la violència i convertir-se en el 28è estat de la Unió Europea.

A la foto, un carrer croat devastat pels bombardejos.