LA PERESTROIKA

Mitjan la dècada dels 80 del segle XX, la Unió Soviètica (URSS) es trobava arruïnada, essencialment pels enormes problemes en què es va trobar l’exèrcit a l’Afganistan, per no haver entrat en l’anomenada Tercera Revolució Industrial o per mantenir una despesa desorbitada en el sector espacial. Quan Mikhail Gorbatxov va arribar al poder, es va veure obligat a portar a terme profundes reformes polítiques, socials i econòmiques que van rebre el nom de Perestroika.

Després de la finalització de la Segona Guerra Mundial, la URSS, aleshores conduïda amb mà de ferro per Josip Stalin, es va convertir en una de les dues grans potències mundials i en líder del bloc comunista. En poc més d’una dècada, i durant els primers anys de la Guerra Freda, el gegant soviètic, davant el nerviosisme i el terror d’Occident, va elaborar la bomba atòmica i va passar al davant dels Estats Units en l’anomenada carrera espacial, ja en temps de la presidència de Nikita Khrusxov.

Tanmateix, amb el pas del temps, els Estats Units van superar la URSS i, per exemple, van poder enviar éssers humans a la lluna, fet que, es comenta, va provocar que la potència comunista dilapidés un munt de rubles per poder mantenir-se en l’elit, però, després de l’era de lideratge de Leonid Brejnev, qui va decidir entrar en el vesper de l’Afganistan, el país estava enfonsat i arruïnat i, a més a més, no havia pogut assolir un lloc capdavanter en la revolució tecnològica i informàtica.

Gorbatxov, que va arribar al poder després dels curts mandats de Iuri Andropov i Andrei Txernenko, es va disposar a portar endavant un munt de reformes, que entre d’altres, es trobaven una petita obertura a l’economia capitalista i de mercat, l’assoliment de certs drets per a una població que tenia evidents mancances de llibertat o la transparència de la premsa, l’anomenada Glasnost.

No obstant, personalment penso que les noves polítiques se li van escapar de les mans al líder soviètic, que segurament no volia, ni molt menys, arribar tan lluny. Allò cert és que la URSS va acabar sent la gran perdedora de la Guerra Freda i no va poder impedir ni la independència de les tres repúbliques bàltiques, Estònia, Letònia i Lituània, ni tampoc la desaparició mateixa de l’estat soviètic, així com d’organismes com el COMECON o el Pacte de Varsòvia.

Malgrat que hi va tenir lloc un intent de cop d’estat comunista contra Gorbatxov, finalment la transició cap al capitalisme, que en un principi va ser penosa i molt complicada, va continuar tant a Rússia, llavors comandada per Boris Ieltsin, com a la resta de les exrepúbliques soviètiques i els estats que estaven sota la seva òrbita, com eren els casos de Bulgària, Hongria, Polònia, Romania, Txecoslovàquia, que es va dividir en Txèquia i Eslovàquia, i  l’Alemanya Oriental, que es va reagrupar amb la part occidental.

A la foto, Gorbatxov.