LA REVOLUCIÓ CUBANA

Sota la presidència dictatorial i autoritària de Fulgencio Batista, un estret aliat dels Estats Units, aquests mantenien importants interessos econòmics a l’illa caribenya de Cuba, país que havia restat sota el seu ferri control des de què es va independitzar d’Espanya l’any 1898.

A principis de la dècada dels 50 del segle XX, un grup de joves estudiants i intel·lectuals, entre els quals es trobaven José Antonio Echevarría i Fidel Castro, van intentar un cop d’estat contra Batista, però la insurrecció, atrinxerada al palau de Moncada, a Santiago de Cuba, la segona ciutat del país, va fracassar, sent els líders de la revolta empresonats.

Una vegada va sortir de la presó, Castro es va exiliar a Mèxic, país on va conèixer un jove metge idealista argentí anomenat Ernesto Che Guevara. Tots dos, acompanyats d’altres guerrillers com Raúl Castro, germà petit de Fidel, o el carismàtic Camilo Cienfuegos, van partir de terres mexicanes a bord del vaixell Granma en direcció a Cuba.

Una vegada desembarcats a l’illa caribenya, els guerrillers es van traslladar a Sierra Maestra, a la part occidental del país, on van portar a terme les primeres accions contra el règim de Batista, en un període on es van unir a la revolta un munt de camperols i també sectors de les grans ciutats, en la seva majoria estudiants universitaris.

Després de la presa de localitats com Santiago de Cuba o Santa Clara, aquesta una plaça estratègica per la seva situació al centre de l’illa, Batista va fugir a la República Dominicana, on es va exiliar, i els Estats Units van intentar a la desesperada la creació d’una junta militar que combatés els insurrectes, però aquests van arribar a l’Havana, la capital del país, el primer dia de l’any de 1959.

Arran del triomf de la revolució, Castro va iniciar un llarguíssim mandat fins poc abans del dia de la seva mort, quan va ser substituït pel seu germà Raúl. El règim, del qual en va sortir Guevara, mort a Bolívia l’any 1967, s’ha caracteritzat pel seu esperit de supervivència, doncs ha hagut de superar un intent d’invasió a Bahía de Cochinos, la desaparició de la Unió Soviètica, el seu gran aliat, i un dolorós embargament nord-americà; per accions positives, com la tasca realitzada en els sectors de l’educació i la sanitat, i també per aspectes negatius, com la instauració d’un govern autoritari que ha imposat una enorme censura al país i ha privat als seus habitants de drets i llibertats fonamentals.

A la foto, Fidel Castro (dreta) i el Che Guevara.