LA REVOLUCIÓ IRANIANA

Poc més tard de la finalització de la Segona Guerra Mundial, els Estats Units i la Gran Bretanya van donar suport a un cop d’estat a l’Iran al règim encapçalat per Muhammad Mosaddeq, qui, entre altres mesures, va decidir nacionalitzar la producció de petroli, amb grans interessos comercials per part d’Occident. La revolta, amb Muhammad Reza Palhevi com a principal líder, va acabar triomfant.   

Palhevi, convertit en xa, va instaurar la monarquia al país i va establir una fèrria dictadura que va comptar amb el total suport de les dues potències anglosaxones que van contribuir decisivament en el cop, amb la lògica contrapartida de tornar a controlar les inversions econòmiques de l’abundant producció de cru de l’estat asiàtic.

El xa va portar a terme accions que van donar una bona imatge exterior al país, així com, particularment, a la seva família, que va ser assídua en les diferents revistes anomenades del cor. Iran es va modernitzar i va apropar-se als models de vida occidentals, almenys pel que fa a les grans ciutats, amb la capital Teheran al capdavant.

Tanmateix, Palhevi va organitzar una tremenda repressió davant els opositors, que van ser durament castigats amb penes de presó, l’exili i l’ús de la tortura, mentre es feia tristament cèlebre la policia del règim per la seva extremada violència. En aquest convuls marc, es va anar organitzant una oposició de caràcter molt heterogeni, doncs aquesta anava des de centristes contraris a la dictadura a sectors socialistes i comunistes, sense oblidar els representants de l’ortodòxia islàmica, molt forta en els ambients rurals.  

Els opositors al xa es van unir, malgrat les moltes diferències que els separaven, i van portar a terme una revolució que va acabar amb la monarquia, provocant la fugida de Palhevi als Estats Units. Després, els defensors de la teocràcia islàmica, liderats per Rudol·lah Khomeini, que va tornar de l’exili de París, es va acabar fent amb el poder absolut.

El nou règim ortodox va acabar amb l’occidentalització de l’Iran, va reintroduir les tradicions fonamentals de la branca xiïta de la religió islàmica, va gestionar el país fèrriament i, durant els primers anys, va donar suport al segrest, per part de joves estudiants de Teheran, de varis funcionaris nord-americans a l’ambaixada de la capital, fet que va provocar un duríssim enfrontament amb els Estats Units, on seguien habitant Palhevi i la seva família, i va iniciar una cruenta i terrible guerra de vuit anys davant la veïna Iraq de Saddam Hussein.

A la foto, manifestants iranians amb un retrat de Khomeini.