EL 20È CONGRES DEL PCUS I L’ERA KHRUSTXOV

La llarga època de Josip Stalin com a màxim mandatari soviètic va estar caracteritzada per les múltiples purgues, empresonaments, assassinats i desplaçaments als gulags siberians portats a terme pel líder georgià, motivat per una intensa i profunda paranoia del polític de Gori.

El mandat d’Stalin, que va sortir vencedor en la lluita per la successió de Vladimir Ilitx Ulianov Lenin davant Leon Trotski, que va haver d’exiliar-se a Mèxic, on va ser assassinat, va tenir una durada de quasi tres dècades, època en la qual hi va tenir lloc la Segona Guerra Mundial, en què va passar de pactar amb el líder nazi Adolf Hitler a ser un dels seus grans rivals, doncs després d’una descomunal resistència davant la invasió alemanya, va ser l’exèrcit soviètic qui va arribar a Berlín.

La població, a part d’haver patit un gran número de baixes i penúries durant el conflicte bèl·lic, de manera especial en el duríssim i terrible setge a la ciutat d’Stalingrad, estava exhausta i esgotada igualment per la instauració a gran escala de la indústria pesada, deixant en un clar segon pla la lleugera i de béns de consum, havent fet un esforç tremend per situar la Unió Soviètica (URSS) com una gran potència mundial en el segon sector econòmic.

Nikita Khrustxov, el successor d’Stalin, mort poc després de la finalització de la guerra i dels Acords de Ialta i Potsdam, va voler fer un gir important pel que fa als aspectes polítics, econòmics i socials de l’estat i així ho va explicar i exposar en l’històric XX Congrés del Partit Comunista de la URSS (PCUS), en què va realitzar una duríssima intervenció contra el règim d’Stalin, el culte a la personalitat i els seus crims.

Sense cap mena de dubte, la contundent conferència del nou premier soviètic va aixecar grans i positives expectatives, tant a l’interior de la URSS com a l’estranger, però, tot i que el nivell de vida dels soviètics va millorar, encara que fos lleugerament, a nivell internacional de seguida es va poder observar que Khrustxov, més que motivar un desglaç en la Guerra Freda, més aviat va fer tot el contrari, amb capítols determinants com la repressió de la Revolta Hongaresa, la construcció del Mur de Berlín o la instal·lació de míssils a Cuba, que va estar a punt de provocar un desastre nuclear.

Khrustxov va aconseguir també que la URSS passés clarament per davant dels Estats Units en l’anomenada carrera espacial, doncs durant la seva època, l’estat soviètic va llançar, en primer lloc, un satèl·lit a l’espai; seguidament, el primer ésser viu, la gossa Laika, i, més tard, el primer humà, l’astronauta Iuri Gagarin, davant la incredulitat i el pànic del seu gran rival en la Guerra Freda. 

L’acord al qual Khrustxov va arribar amb el president nord-americà John Kennedy, per acabar amb la crisi cubana, que, segons el meu parer, va suposar unes taules, doncs, si bé és cert que el líder soviètic va haver de desmantellar els míssils a l’illa caribenya, també és veritat que el màxim mandatari dels Estats Units va fer el mateix a Turquia i es va comprometre a no intentar envair Cuba, no va ser ben vist a la URSS, que hi va observar certa claudicació. Per aquest motiu, el líder soviètic va ser cessat i substituït per Leonid Breznev.  

A la foto, Nikita Khrustxov durant el seu parlament en el XX Congrés del PCUS.