LA GUERRA IRAN – IRAQ
Després de la Revolució de l’Iran que va
deposar el xa Reza Palhevi i va acabar establint una república islàmica,
presidida per l’aiatol·lah Rudol·lah Khomeini, aquest va emprendre una
duríssima guerra de vuit anys contra la veïna Iraq, que, llavors sota el règim
de Saddam Hussein, aleshores un presumpte aliat dels Estats Units, va envair
territori iranià.
A la rivalitat històrica entre els dos estats
islàmics, doncs l’Iran representava la branca xiïta de la religió musulmana,
mentre l’Iraq, encara que amb majoria de població també xiïta, era governada
pel la dictadura del partit Baas, de caràcter sunnita, s’hi va sumar la negativa
de Hussein d’acceptar els Acords fronterers d’Alger, signats pocs anys abans, per
la qual cosa va decidir ocupar espai iranià com a reclamació de la plaça de
Shatt al – Arab.
La guerra, que va durar vuit anys, va ser un
dels conflictes més durs, cruents i terribles que han hagut al món després de
la Segona Guerra Mundial, acabant la contesa sense cap vencedor clar, doncs la
superioritat iraniana pel que fa a la població, doncs pràcticament triplicava
la de l’adversari, la va compensar l’exèrcit iraquià amb l’ús d’armes
químiques, com els gasos Mostassa i Sarín, els quals també va utilitzar contra
la minoria kurda del país.
L’enfrontament, que va tenir unes
característiques similars a les de la llunyana Primera Guerra Mundial, per les
batalles de trinxeres o al fet que cap dels dos combatents va aconseguir grans
avenços durant el conflicte, va causar, entre membres de les dues tropes i de
la població civil dels dos països, aproximadament un milió de víctimes mortals,
a més d’un gran número de ferits i un descens vertiginós en els índexs de
desenvolupament dels dos estats asiàtics.
El conflicte irano-iraquià va portar una gran
polèmica als Estats Units: l’administració del president republicà Ronald
Reagan, malgrat estar teòricament enfrontat a la teocràcia iraniana de Khomeini,
va vendre-li armes (l'escàndol de l'Irangate) per poder mantenir el moviment paramilitar de la
Contra de Nicaragua, que lluitava per
derrocar el règim sandinista a l’estat centreamericà.
A la foto, una seqüència de la guerra.

Comentarios
Publicar un comentario