LA PROBLEMÀTICA DE L’ULSTER

Quan la Irlanda republicana i catòlica va aconseguir la seva sobirania va haver d’acceptar, però, que la seva part septentrional, l’Ulster, amb un alt percentatge de població monàrquica i protestant, continués pertanyent al Regne Unit, fet que va comportar enormes problemes a la regió.

Irlanda del Nord va viure grans aldarulls durant les dècades dels 60, 70 i 80 del segle XX, fins el punt que, en algun cas, com per exemple en l’anomenat Diumenge Sagnant, el conflicte va estar molt a prop de derivar en una autèntica guerra civil.  

D’una banda, els republicans van formar el grup IRA, que va provocar importants i nombrosos atacs terroristes, no només al territori de l’Ulster, sinó també a Anglaterra, mentre, d’altra banda, els monàrquics van fundar una força de voluntaris que igualment va causar greus desperfectes amb les seves accions.

El capítol més tràgic de l’enfrontament va tenir lloc durant el ja significat Diumenge Sagnant, quan una multitud es va manifestar pels carrers de la ciutat de Derry (Londonderry per als protestants), la segona ciutat de la regió. Durant l’acte, en un moment donat, els manifestants van començar a llançar pedres contra els membres de l’exèrcit britànic, que van reaccionar de la pitjor manera possible, amb gasos lacrimògens, boles de goma i foc reial, provocant la seva acció 13 morts i més de 30 ferits.

Un altre dels períodes més intensos i problemàtics del conflicte nord-irlandès va succeir durant el govern de la conservadora i inflexible primera ministra britànica Margaret Thatcher, molt combativa davant les reclamacions de la població republicana i catòlica de l’Ulster. El moment més tràgic i polèmic es va viure quan 27 presos de l’IRA, liderats per Bobby Sands, van iniciar una vaga de fam que no va debilitar la postura de la política tory, fidel al seu apel·latiu de Dama de Ferro, fins el punt que els reclusos van acabar morint d’inanició.    

Després de la dimissió de Thatcher i el pas del també conservador, però més moderat, John Major, l’arribada al lloc de primer ministre del laborista Tony Blair va originar els inicis de les converses i el diàleg entre les dues parts combatents, amb importants acords de pau i l’establiment d’un parlament plural on hi cabessin totes les sensibilitats nord-irlandeses. En les negociacions es va significar com un home clau el membre de l’IRA Gerry Adams, que va convertir el grup en un partit polític.

A la foto, persones fugint durant el Diumenge Sagnant.