EL PROCÉS INDEPENDENTISTA DE CATALUNYA

Encara que la política centralista de govern del popular José María Aznar durant el seu segon mandat hi va poder tenir certes repercussions, la causa principal de l’esclat del moviment independentista a Catalunya va ser la decisió del Tribunal Constitucional de retallar, després d’una impugnació del Partit Popular (PP), el nou Estatut d’Autonomia, aprovat pel Parlament Català, les Corts Espanyoles i el poble de Catalunya mitjançant un referèndum legal i acordat.   

La recentment creada Assemblea Nacional Catalana (ANC), presidida per Carme Forcadell, va organitzar la gran manifestació de l’11 de setembre de 2012, la primera gran demostració de masses del Procés Sobiranista de Catalunya, impacte el qual va voler aprofitar el llavors president de la Generalitat, el convergent Artur Mas, avançant les eleccions, en les quals, malgrat guanyar-les, va perdre un munt d’escons.

Seguidament l’ANC, juntament amb Òmnium Cultural (ÒC), sota la presidència de la ja desapareguda Muriel Casals, ha portat a terme la preparació de totes les mobilitzacions, destacant de manera molt especial l’organitzada l’any 2013, l’anomenada Via Catalana, quan una cadena de persones va omplir Catalunya des d’Alcanar (Montsià) fins a Port-bou (Alt Empordà), o l’acte participatiu del 9 de novembre de 2014, que va provocar la inhabilitació de Mas i altres polítics catalans.

Amb la presidència de Carles Puigdemont, substitut de Mas, vetat per la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), es van produir els grans esdeveniments polítics del Procés, amb la gran protesta del 20 de setembre de 2017, origen de l’empresonament de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, nous màxims mandataris de l’ANC i ÒC respectivament; l’aprovació al Parlament de les controvertides lleis de referèndum i transició i la celebració d’una votació l’1 d’octubre de 2017, en què hi va haver una descomunal violència per part de les forces de l’Estat, fet que va motivar, dos dies més tard, una multitudinària i heterogènia manifestació als carrers de Barcelona.

Mentrestant, el govern espanyol, presidit pel popular Mariano Rajoy, es va inhibir políticament de forma exasperant i va deixar totes les resolucions en el poder judicial, en el que molts experts han considerat un error monumental del polític gallec, doncs la mesura ha originat que els principals polítics i activistes del Procés estiguin empresonats, com l’exvicepresident del govern Oriol Junqueras o l’expresidenta del Parlament Forcadell, o a l’exili, com l’expresident de la Generalitat Puigdemont.

Després de la proclamació unilateral limitada de la independència, el 27 d’octubre de 2017, el govern estatal va introduir l’article 155 de la Constitució, que anul·lava l’autonomia catalana, i va convocar noves eleccions per al 21 de desembre del mateix any, les quals van acabar amb una nova majoria sobiranista i, amb el pas dels mesos, després dels intents fallits d’elegir Puigdemont, Sánchez i el també empresonat Jordi Turull, amb la proclamació com a nou president de Quim Torra.  

A la foto, un tram de la Via Catalana de 2013.