LA REVOLTA HONGARESA

11 anys més tard de la finalització de la Segona Guerra Mundial, un dels països que havia entrat en l’òrbita soviètica arran de l’acabament de l’enfrontament bèl·lic planetari, Hongria, va ser el primer que va intentar sortir de l’esfera de la potència comunista, mitjançant una revolta que, a diferència d’aquella que hi tindria lloc 12 anys després a Txecoslovàquia, cercava l’eliminació total de la ideologia socialista. 

Uns mesos abans, el nou premier soviètic, Nikita Khrusxov, havia realitzat un terrible, polèmic i inesperat discurs contra el seu antecessor al càrrec, Josip Stalin, en el XX Congrés del Partit Comunista, en el qual va acusar l’anterior líder de l’estat d’un excessiu culte a la seva personalitat o de perpetrar crims contra persones innocents a través de múltiples purgues, empresonaments, deportacions a gulags de Sibèria o assassinats.

Europa, tant la part occidental com aquella que es trobava dominada política i econòmicament per la URSS, van albirar grans esperances arran del sorprenent i històric parlament de Khrusxov, que va donar la llibertat a un important número de reclusos dels gulags siberians. Molt probablement per aquesta raó, i també perquè es tractava d’un país amb escassa tradició socialista, Hongria va portar a terme una revolta per acabar amb el comunisme.

El nou màxim mandatari hongarès, Imre Nagy, cercava una democràcia que permetés la presència de diferents partits i l’organització d’eleccions lliures al país magiar i, en un principi, Khrusxov va tenir certa paciència amb les demandes del poble del petit estat de l’Europa central, però quan Nagy va intentar sortir del Pacte de Varsòvia, el líder soviètic va portar l’exèrcit i els tancs a Budapest per reprimir les protestes.

Una vegada acabada la revolta per la força de les armes, amb un important número de víctimes mortals als carrers de la capital hongaresa (es va parlar d’uns 3.000 desapareguts), Nagy va ser objecte d’un judici sumaríssim i va ser ajusticiat, sent substituït per Matyas Rakosi, que va tornar el país magiar a la més pura ortodòxia comunista.

Els fets d’Hongria van representar, no només la fi a les expectatives que Khrusxov havia despertat arreu del món, agreujades més tard per la Crisi dels Míssils de Cuba i la construcció del Mur de Berlín, doncs també va suposar un abans i un després en el pensament de varis, sincers i honestos pensadors marxistes occidentals, que van quedar molt decebuts per l’acció repressiva efectuada per la Unió Soviètica.   

Manifestants sobre un tanc a Budapest.