LA CRISI DE SUEZ

Un grup de militars, encapçalats pel general Gamal Abdel Nasser, va portar a terme un cop d’estat contra la monarquia egípcia del rei Faruk I, un aliat d’Occident durant la Guerra Freda. Amb el nou règim republicà, el país nord-africà va instaurar un govern de caire nacionalista i favorable a la unitat de tot el poble àrab.

Una de les primeres mesures de Nasser, fidel a la seva política de caire proteccionista, va ser la de nacionalitzar el canal de Suez, en el qual hi tenien lloc importants interessos econòmics i comercials de les decadents potències europees del Regne Unit i França, que no estaven decidides a acceptar l’acció del rais egipci.

La contrarietat de britànics i francesos es va unir al temor d’Israel, que esperava una atac de Nasser, que des d’un primer moment es va mostrar contrari a l’estat hebreu i favorable a una política panarabista per defensar conjuntament els interessos de l’ètnia, fet que semblava força complicat per les grans diferències que hi tenien lloc entre els diferents països que la formaven.

Mentre Israel va envair el Sinaí, al nord-est del territori egipci, soldats dels exèrcits britànic i francès van entrar igualment a l’interior de l’estat nord-africà, en un afer que va portar una enorme polèmica internacional, el rebuig de l’Organització de les Nacions Unides i també de les dues grans potències sorgides de la Segona Guerra Mundial, els Estats Units i la Unió Soviètica, en una de les escasses ocasions en què totes dues es van posar d’acord durant la Guerra Freda.

Finalment, les tres forces invasores es van veure obligades a abandonar Egipte, en el que va ser una gran victòria moral de Nasser, que poc més tard annexionaria efímerament el seu país amb Síria i s’aproparia clarament a la Unió Soviètica, i la crisi definitiva de dos històrics estats, la Gran Bretanya i França, que finalment van observar que la seva millor època feia temps que havia passat.

A la foto, un triomfant Nasser davant el poble egipci.