LA GUERRA DEL GOLF

L’estiu de 1990, les tropes de l’Iraq, país llavors presidit amb mà de ferro pel dictador Saddam Hussein, va envair la potència petrolífera de Kuwait i la va annexionar a l’estat, provocant l’acció una important i gravíssima crisi política mundial.

L’Organització de la Nacions Unides (ONU) va condemnar l’agressió de Hussein i, segurament pressionada pels Estats Units, amb grans interessos econòmics al petit emirat àrab, i en una època en què no era possible una rèplica d’una agonitzant Unió Soviètica, va donar un ultimàtum al líder iraquià perquè abandonés Kuwait.

Tanmateix, Saddam no es va acovardir ni es va fer enrere i no va retirar-s’hi, raó per la qual, un contingent militar internacional encapçalat pels Estats Units, i en el qual també hi van participar estats europeus com la Gran Bretanya, França, Itàlia o Espanya, li va declarar, ja al mes de gener de 1991, la guerra a l’Iraq.

La contesa, el primer gran conflicte televisat en directe, va ser una acció llampec, doncs les files aliades, en primer lloc mitjançant intensos bombardeigs aeris i, en segon lloc, en una ràpida ofensiva terrestre, van deixar sense resposta l’exèrcit iraquià, en el que va ser un nou triomf del president nord-americà, el república i conservador George H. Bush, que feia poc havia estat el gran vencedor de la Guerra Freda.

No obstant això, els Estats Units van decidir no enderrocar el règim dictatorial de Hussein, que va seguir com a líder de l’estat asiàtic fins a una segona invasió, aquesta sense el consentiment de l’ONU, més o menys una dècada després. El poble iraquià, durament castigat per les directrius autoritàries del partit Baas, va haver de patir, a més a més, duríssimes sancions internacionals imposades al país àrab. 

A la foto, un tanc de la coalició internacional en ple desert iraquià.