LA INDEPENDÈNCIA D’INDOXINA

Durant el transcurs de la Segona Guerra Mundial, tal com va fer amb altres regions de la zona, com les Filipines o Birmània, l’exèrcit japonès va ocupar la regió de la Indoxina, una colònia de França, que aquest país va recuperar arran de la derrota definitiva de l’estat nipó en la gran contesa planetària.

Tanmateix, durant l’ocupació japonesa del sud-est asiàtic, a la regió, molt especialment al Vietnam, va créixer de forma important un sentiment nacionalista que estava disposat a no posar-li les coses fàcils a la metròpoli europea, sobretot pel que fa a la guerrilla del Viet Minh, d’ideologia comunista i molt influenciada per la recentment instaurada República Popular de la Xina.

El gran líder sobiranista d’Indoxina era Ho Chi Minh, un home que es va convertir en un autèntic mite al Vietnam, no només per tractar-se del gran artífex de la seva independència, igualment perquè va ser el gran estrateg de la part septentrional del país que va lluitar contra les tropes dels Estats Units, que es van alinear amb la zona meridional en un dels enfrontaments més cruents i polèmics de la Guerra Freda, tot i que Minh, que va morir poc abans, no va poder veure el definitiu triomf del nord socialista sobre el sud pro-occidental.

Després de la finalització de la Segona Guerra Mundial, França va tornar a ocupar el territori del sud-est del continent asiàtic que havien deixat lliure els japonesos, però els soldats gals es van veure, una i altra vegada, superats per les emboscades de les guerrilles locals, que finalment van aconseguir una gran, clara i decisiva victòria a la batalla de Dien Bien Phu, que va ocasionar la retirada de l’exèrcit francès de la Quarta República, que poc més tard, abans de la seva desaparició, viuria un altre gran revés amb la Guerra d’Independència d’Algèria.

Indoxina es va dividir en quatre nous estats independents, Cambodja, Laos, Vietnam del Nord i Vietnam del Sud, però la zona, ni molt menys, aconseguiria la pau i l’estabilitat necessària, doncs els Estats Units, aleshores sota el mandat del republicà i heroi de la Segona Guerra Mundial Dwight Eisenhower, davant el temor que el triomf de la Xina comunista de Mao Zedong suposés un efecte dominó a la regió, sense oblidar la seva situació estratègica, va començar a enviar assessors al Vietnam, fet que s’incrementaria amb el demòcrata John Kennedy, quan van arribar-hi els primers militars, i sobretot, ja en plena contesa, amb el també demòcrata Lyndon Johnson i el republicà Richard Nixon.

A la foto, una imatge de la batalla de Dien Bien Phu.