LES GRANS DICTADURES DE L’AMÈRICA LLATINA

La segona meitat del segle XX, més o menys entre la finalització de la Segona Guerra Mundial i la caiguda de la Unió Soviètica, l’Amèrica Llatina va ser past de greus, bàrbares i terribles dictadures de caire feixista, en molts casos, i per evitar el perill comunista, amb l’ajut i el suport dels Estats Units.

La revolució cubana, que va acabar amb èxit el primer dia de l’any 1959, i la consegüent aproximació del govern de Fidel Castro a la Unió Soviètica, després de l’intent d’invasió de Bahía de Cochinos, va provocar que els Estats Units estiguessin molt alerta a nous brots d’insurrecció comunista a l’Amèrica Llatina, fins el punt de donar suport a dictadures tan cruents com la xilena o la nicaragüenca.

Molts estats llatinoamericans van patir durant la segona meitat del segle XX règims autoritaris, feixistes i anti-democràtics, entre els quals es poden destacar els que van tenir-hi lloc en països com Argentina, Bolívia, Brasil, Guatemala, Haití, Nicaragua, Paraguai, República Dominicana, Uruguai i Xile, sent especialment rellevants els que van aconseguir el poder als dos estats de l’extrem sud del continent i a Nicaragua.

A l’Argentina, una junta militar comandada pel general Jorge Salvador Videla va enderrocar el govern de María Estela Martínez, viuda de Juan Domingo Perón. La dictadura, amb la qual, no obstant, es va organitzar la Copa del Món de 1978, va provocar un gran número d’empresonaments, tortures, exilis, desaparicions i assassinats. El rotund fracàs en l’ocupació de les illes Malvines, sota jurisdicció britànica, ja durant el govern del general Leopoldo Fortunato Galtieri, va ser clau per a la seva desaparició.

A Xile, en un cop militar que va tenir el suport de la CIA nord-americana, el general Augusto Pinochet va enderrocar el govern socialista i democràtic de Salvador Allende, que es va suïcidar el dia de la insurrecció militar. Pinochet, el règim del qual va portar a terme nombroses accions d’extrema crueltat, com tortures o assassinats, va acabar abandonant el poder, quasi dues dècades més tard, arran de perdre un referèndum que ell mateix havia convocat.  

Al petit estat centre-americà de Nicaragua, la família Somoza s’hi va instal·lar com si fos la seva pròpia finca, amb una terrible repressió, tal com va succeir a Guatemala, de la població camperola i indígena. L’últim dels Somoza, Anastasio, va ser enderrocat per la revolta sandinista, encapçalada per Daniel Ortega, que posteriorment, ja com a màxim mandatari de l’estat, hauria de suportar els atacs de la Contra, amb seu a Hondures i amb el suport logístic i militar de l’administració nord-americana de Ronald Reagan.

A la foto, Pinochet i Videla.