EL TRIOMF COMUNISTA A LA XINA

Després de la caiguda de l’Imperi Xinès, dues faccions, la nacionalista, encapçalada per Chiang Kai Shek, i la comunista, liderada per Mao Zedong, van iniciar una guerra civil per l’hegemonia de l’estat asiàtic, encara que tots dos bàndols van decidir fer una treva i lluitar conjuntament contra un poderós enemic exterior, el Japó, que va ocupar la Xina poc abans de la Segona Guerra Mundial.

Arran de la derrota nipona en el gran conflicte planetari, després del llançament, per part dels Estats Units, de les bombes atòmiques a les ciutats d’Hiroshima i Nagasaki, l’exèrcit japonès es va haver de retirar del territori xinès, com ho va fer també d’altres regions asiàtiques com Corea, Birmània, Filipines o Indoxina, i la lluita entre els dos adversaris locals es va reiniciar.

Mao era membre d’una família de pagesos benestants i, potser per aquest motiu, i, evidentment, també perquè Xina era llavors un país amb una indústria molt subdesenvolupada, a diferència del que va succeir anys abans a Rússia, el comunisme xinès va estar molt emmarcat en la societat agrícola.

Acompanyat d’un important número de fidels, molts del quals es van quedar a mig camí arran de morir per les duríssimes i penoses condicions de la ruta, Mao, anomenat el Gran Timoner, es va disposar a portar a terme la Llarga Marxa, de més de 10.000 quilòmetres i durant més d’un any, que va finalitzar amb un gran èxit després de conquistar grans ciutats xineses com Wuhan, Nianjing,  Xangai o Pequín, motivant la rendició de Chiang i la seva fugida a l’illa de Taiwan, on va instaurar un règim capitalista i pro-occidental.

Un cop instaurada la República Popular, Mao va portar a terme la transició cap el comunisme, en una llarga època caracteritzada pel trencament de relacions amb la Unió Soviètica, arran de les crítiques de Nikita Khrusxov al seu antecessor Josip Stalin; un rotund fracàs en l’intent d’industrialitzar l’estat en temps rècord amb el Gran Salt Endavant, que va provocar que realitzés un pas al costat; la reconquista del poder arran de la polèmica i cruent Revolució Cultural o l’obertura de relacions diplomàtiques amb els Estats Units, amb una històrica trobada amb el president nord-americà Richard Nixon.

A la foto, un jove Mao es dirigeix als seus seguidors durant la Llarga Marxa.