LA GUERRA DE KOSOVO

Després dels conflictes bèl·lics que hi van tenir lloc a Eslovènia, Croàcia i Bòsnia i Hercegovina, els dos darrers de gran intensitat i amb força dosis de crueltat, el desastre dels Balcans, durant la dècada dels 90 del passat segle, es va traslladar a la llavors província autònoma sèrbia de Kosovo.

Sèrbia considerava, i de fet ho segueix fent, Kosovo com el seu bressol nacional i cultural, però, amb el pas dels segles, a causa de la immigració arribada de la veïna Albània, els ciutadans originaris d’aquest estat van anar guanyant terreny al país, fins el punt que, amb una tassa de fecunditat força superior, van anar superant en número als autòctons serbis.

A diferència del què va succeir en altres nacions balcàniques, com per exemple Croàcia o Eslovènia, en aquest cas, els habitants de les dues ètnies a penes es van barrejar i ni molt menys formar famílies conjuntes, establint-se cada comunitat per la seva banda, amb problemes de convivència que van agreujar l’estabilitat de la regió, sobretot després de la mort del mariscal Josip Broz Tito, que va aconseguir cohesionar durant molts anys la Federació Iugoslava.

La desaparició del carismàtic Tito i l’enfonsament del comunisme a tota Europa van portar el caos a l’antiga Iugoslàvia, en què, després de les independències d’Eslovènia i Croàcia i el repartiment de Bòsnia i Hercegovina entre serbis, d’una banda, i musulmans i croats, de l’altra, els serbis van intentar fer tot el possible per evitar la sobirania kosovar.

D’aquesta forma, hi va haver una quarta guerra als Balcans, que, com ja havia succeït especialment a Croàcia i Bòsnia i Hercegovina, va tenir mostres de gran salvatgisme i d’extrema cruesa, encara que en aquest exemple, a diferència dels altres casos, les forces internacionals hi van intervenir i els exèrcits de l’OTAN, amb els Estats Units al capdavant, i aprofitant la llavors feblesa de Rússia, van bombardejar territori serbi.

Finalment, Kosovo, que havia declarat unilateralment la seva independència, va ser reconegut per varis estats, tot i que països com Rússia, Grècia o Espanya encara no ho han fet, mentre Iugoslàvia quedava definitivament escapçada en set nous ens sobirans, doncs la part septentrional de Macedònia i, al cap d’uns anys, Montenegro també assolirien les seves sobiranies nacionals.

A la foto, una imatge de la guerra.