LA GUERRA DE L’IRAQ

Quan l’any 1991 va finalitzar la guerra llampec del Golf, els Estats Units, aleshores presidits per George Bush pare, van deixar en el poder el dictador Saddam Hussein. Poc més d’una dècada més tard, i després dels atemptats de Nova York de l’any 2001, George Bush fill va decidir de nou envair el país àrab, que llavors si, va enderrocar el líder del partit Baas. 

Quan hi van tenir lloc a Nova York, i també a Washington, els atacs terroristes de l’11 de setembre de 2001, per part del grup Al – Quaeda, liderat pel saudí Ossama bin Laden, els Estats Units van posar el seu punt de mira en l’Afganistan dels Talibans, on presumptament es trobava amagat Laden, començant una guerra contra l’estat centre-asiàtic.

Molt més polèmica va ser la decisió de l’administració de Bush fill d‘iniciar un conflicte bèl·lic amb l’Iraq, doncs, presumptament, Hussein ben poca cosa tenia a veure amb el terrorisme jihadista, ja que el seus governs autoritaris i dictatorials, durant molt de temps, havien tingut un caràcter més aviat laic, però amb el pretext que el règim de l’estat àrab posseïa armes de destrucció massiva, fet escassament creïble i mai provat, es va decidir envair el país.

Després d’una reunió a les Açores entre el president republicà dels Estats Units George Bush, el primer ministre britànic, el laborista Tony Blair, i el president del govern espanyol, el popular José María Aznar, es va decidir l’inici de les hostilitats contra l’Iraq, sense el consentiment de l’Organització de les Nacions Unides i d’estats tan importants com Alemanya o França.

Tot i que, en un principi, la invasió va ser molt favorable als interessos nord-americans i els seus aliats, que van arribar ràpidament a Bagdad, la capital del país, i que Hussein va ser capturat, jutjat de manera sumaríssima i ajusticiat, la contesa es va empantanar i en cap moment els Marines han estat capaços d’estabilitzar un país dividit en diferents branques religioses, regionals i ètniques.

Actualment, l'Iraq és governat amb moltes dificultats per la majoria xiïta, que durant molts anys va trobar-se sotmesa pel partit Baas, d’origen sunnita, sense oblidar la important presència del poble kurd, molt castigat per la dictadura de Hussein, o la instal·lació de l’Estat Islàmic o Daeix, finalment derrotat per un heterogeni exèrcit format per tropes nord-americanes, russes i kurdes.

A la foto, una imatge del conflicte.