LES PRIMAVERES ÀRABS

Durant la primavera de l’any 2011 hi van tenir lloc una sèrie de revoltes en diferents estats àrabs, sent força importants i decisives en els països africans d’Egipte, Líbia i Tunísia i en els asiàtics de Bahrein, Iemen i Síria. 

Tunísia va ser el primer estat en viure un alçament, en aquest cas contra el govern autoritari de Ben Ali, que finalment va ser enderrocat. L’exemple del país nord-africà va ser clau perquè més a l’est, sense deixar el continent africà, esclatés un moviment similar a Egipte contra el règim militar de Hosni Mubarak, que va ser destituït i empresonat, deixant via lliure a unes eleccions que van guanyar els Germans Musulmans en la persona de Mohamed Mursi. 

Més tard, a la veïna Líbia, diferents faccions opositores, amb l’ajut fonamental de forces militars exteriors, van enderrocar el dictador Muamar al – Gadafi, que portava més de 40 anys al poder i s’havia erigit al seu dia en el principal maldecap dels Estats Units de Ronald Reagan, encara que posteriorment es va apropar a diferents estats occidentals. Gadafi va morir salvatgement arran de ser linxat en ple carrer.

Pel que fa a l’Orient Mitjà, la insurrecció a la petita illa de Bahrein va ser ràpidament apagada per les tropes de l’Aràbia Saudita, però els aixecaments de Síria i el Iemen van provocar terribles, cruents i sagnats comtesses civils que continuen vigents.

Pel que respecta a Síria, una important oposició, amb un rerefons en principi i aparentment democràtic, va alçar-se contra el govern de Baixar al – Assad, però tot i que va poder ocupar Alep, la segona ciutat del país, els fonamentals ajuts de Rússia i l’Iran al règim vigent, el fet que les forces de l’OTAN no van acabar d’involucrar-s’hi i la posterior aparició de l’Estat Islàmic, també conegut com a Daeix, han motivat que Assad tingui pràcticament guanyada la guerra, que ha causat un munt de víctimes mortals, desplaçats i refugiats.

Quant al Iemen, una insurrecció xiïta va portar a terme un cop d’estat contra els mandataris sunnites, provocant aquest fet un conflicte civil en què hi han intervingut les dues principals potències de la regió, l’Iran, per donar suport als rebels, i l’Aràbia Saudita, en un intent de restaurar el govern enderrocat, mitjançant un enfrontament que està causant grans calamitats en la població civil, molt especialment en la infantil.   

En resum, només a Tunísia, i no sense problemes, ha aconseguit triomfar la insurrecció, doncs a Egipte els militars van enderrocar Mursi per recuperar el poder i Líbia s’ha convertit en un estat fallit i en un autèntic caos.

A la foto, manifestants egipcis a la plaça de Tahrir, al Caire.