EL CONFLICTE DE TXETXÈNIA

Després de la caiguda de la Unió Soviètica (URSS), les 15 repúbliques que la formaven – Armènia, Azerbaidjan, Bielorússia, Estònia, Geòrgia, Kazakhstan, Kirguizistan, Letònia, Lituània, Moldàvia, Rússia, Tadjikistan, Turkmenistan, Ucraïna i Uzbekistan – es van convertir en estats independents, però aquest fet no va impedir una sèrie de grans conflictes bèl·lics, especialment a la zona dels Càrpats i més concretament a  Txetxènia.  

La transició de l’antiga URSS des del comunisme a una política econòmica de caràcter capitalista i liberal, en moltes ocasions de manera radical i salvatge, no va ser gens fàcil i els problemes per als quals van transcórrer les noves repúbliques independents, així com molts dels estats de l’est d’Europa, van ser constants i van tenir connotacions econòmiques, socials i polítiques.

Una zona especialment delicada i calenta va ser la rodejada per la serralada dels Càrpats, en una època en què hi van tenir lloc greus conflictes ètnics, semblants a aquells que van esclatar a l’antiga Iugoslàvia, a regions com Armènia, l’Azerbaidjan o Geòrgia, però segurament els més sagnats i cruents van ser les dues guerres de Txetxènia.

La primera es va produir arran de la independència de fet del territori, aprofitant el caos de la regió i la debilitat de la Rússia presidida per Boris Ieltsin, però, malgrat tot, aquesta va intentar recuperar-ne el control, originant un enfrontament en què hi van haver nombroses baixes en els dos exèrcits i, molt especialment, de la població civil txetxena, que va observar com la seva capital Grozny restava en ruïnes.

Davant el desastre, Ieltsin va decidir retirar les tropes de la regió, però amb l’adveniment de Vladimir Putin com primer ministre, va començar la segona guerra, en un període en què alguns atacs terroristes que va patir Rússia, força ambigus segons algunes opinions i fonts independents, van atorgar-ne l’autoria a terroristes txetxens, pretext per tornar a atacar el territori.

Una Rússia més sòlida i forta, va ser capaç en aquella ocasió de restaurar l’ordre a la regió, en un triomf que va consolidar Putin com el nou home fort de Rússia i en el seu veritable líder fins els nostres dies, sigui com a cap del govern sota la presidència de Ieltsin o, després de la mort d’aquest, com a màxim mandatari de la república.

A la foto, un tanc rus en una ciutat en ruïnes.