EL CONFLICTE DE XIPRE

Quan el grup de militars anomenats els Coronels va portar a terme un cop d’estat de caire feixista a Grècia, una de les primeres mesures que va prendre la junta va ser la d’annexionar l’illa de Xipre, l’enosi, acte que va motivar una greu fricció amb Turquia, la qual va ocupar la part septentrional del país.

L’illa mediterrània havia format part de l’extens Imperi Otomà, però, abans de la desaparició d’aquest, que va tenir lloc després de la Primera Guerra Mundial, Xipre va passar a formar part de l’administració britànica, que finalment, molts anys més tard, a finals de la dècada dels 50 del segle XX, li va atorgar la independència.

Malgrat la seva condició de greco-xipriota, l’arquebisbe Mikhail Makarius, màxim mandatari de l’estat xipriota, es va rebel·lar contra l’annexió de l’illa per part dels militars grecs, per la qual cosa va ser detingut i obligat a dimitir del seu càrrec, mentre la controvertida invasió de Turquia va agreujar encara més la situació, convertint l’enfrontament pràcticament en una guerra civil.

Malgrat que el conflicte no ha desaparegut encara, doncs els turcs segueixen ocupant avui en dia la zona nord de l’illa del Mediterrani oriental i hi persisteix una frontera entre les dues comunitats, l’anomenada línia verda, Xipre va aconseguir finalment mantenir la seva sobirania i Makarius va recuperar la seva posició religiosa arran de la retirada de les tropes hel·lenes del territori.

Xipre es va convertir en membre de la Unió Europea i va tenir una important i favorable evolució econòmica, tot i que, tal com va succeir a Grècia, l’estat insular no es va lliurar de les greus conseqüències de la crisi financera iniciada l’any 2008, que va motivar que els bancs del país haguessin de ser intervinguts i rescatats per obtenir la liquiditat necessària.    

A la foto, tropes turques al nord de Xipre.