EL SEGREST DE L’AMBAIXADA NORD-AMERICANA DE TEHERAN













Després del triomf de la Revolució Islàmica a l’Iran i l’entronització al poder de l’aiatol·lah Rudol·lah Khomeini, aquest va exigir a l’administració nord-americana l’extradició del xa Reza Palhevi, que havia fugit del país i s’havia instal·lat amb la seva família als Estats Units.

Mesos després de la instauració del nou règim, un gran número d’estudiants, entre els quals sembla ser que es trobava el futur president del país Mahmud Ahmadinejad, van segrestar l’ambaixada nord-americana de Teheran i alguns dels ostatges, doncs hi van haver alliberacions amb el pas de les setmanes, van estar 444 dies reclosos.

Els segrestadors exigien l’extradició de Palhevi, que llavors s’estava tractant d’un càncer als Estats Units, i el desbloqueig de molts dels fons que l’exmàxim mandatari del país tenia als bancs nord-americans. Tanmateix, el president demòcrata Jimmy Carter, malgrat la seva consideració de polític progressista i poc partidari de la confrontació internacional, va negar-se a qualsevol tipus de negociació.

Carter, que llavors també va haver de fer front a la invasió soviètica a l’Afganistan, motiu pel qual va boicotejar els Jocs Olímpics de Moscou de l’any 1980, va intentar un rescat dels ostatges a la capital iraniana, acció que va suposar un rotund fracàs i li va acabar passant factura perquè pocs mesos més tard va caure estrepitosament derrotat davant el republicà Ronald Reagan en les eleccions nord-americanes.

Reagan, malgrat que va ser un polític que va mantenir una activitat internacional molt més activa i bèl·licista que el seu antecessor, va poder arribar a un acord amb l’Iran, per la qual cosa els detinguts van quedar en llibertat després de quasi un any i mig de captiveri, fet que no va evitar que les friccions entre tots dos països continuessin. Palhevi moriria poc més tard.    

A la foto, alguns dels ostatges nord-americans.

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

L’ORGANITZACIÓ DE LES NACIONS UNIDES

Imagen
El terrible desastre que va ocasionar la Segona Guerra Mundial, i que no va poder evitar la Societat de Nacions, fundada arran de la finalització de la Primera Gran Guerra i dels Acords de Pau de Versalles, va fer plantejar a diferents estats la creació d’un nou organisme internacional que pogués resoldre les problemàtiques entre països. D’aquesta manera va néixer l’Organització de les Nacions Unides (ONU).   Es podria dir que l’ens supranacional, amb seu a Nova York, ha complert només una part de les expectatives, doncs els estats que van protagonitzar el gran conflicte bèl·lic planetari, com Alemanya, França, el Regne Unit o Itàlia, han viscut des de llavors, almenys a la seva terra, un llarg període de pau i, fins i tot, van decidir formar part d’associacions conjuntes, com el Mercat Comú Europeu o l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord. Tanmateix, el que ni molt menys ha aconseguit l’ONU és evitar les conteses en l’anomenat Tercer Món, quan en plen...
Leer más

EL GRAN SALT ENDAVANT

Imagen
Si la Revolució Russa de 1917 havia tingut un protagonisme molt clar del sector obrer, la Revolta Xinesa va comptar amb un marcat accent camperol, però el gran líder de la república Popular, Mao Zedong, va voler convertir la Xina en una potència industrial i ho va intentar realitzar en un temps rècord amb l’anomenat Gran Salt Endavant. El Gran Timoner volia fer de l’estat xinès un referent industrial i havia calculat que en només uns pocs lustres el país podria superar una gran potència del sector com la Gran Bretanya, per la qual cosa es van crear al llarg del territori de la República Popular, després d’una prova pilot a Hunan, diferents comunes agrícoles autosuficients que, a més , havien de produir grans sumes d’acer. Per tant, les famílies camperoles, a més d’haver de dedicar-se a les ja de per sí costoses i esgotadores tasques agrícoles, havien de treballar en petits forns que s’instal·laven al pati de les seves residències per a la producció a gran escala ...
Leer más

LA INDEPENDÈNCIA DE L’ÍNDIA

Imagen
Des del segle XIX, hi havien tingut lloc importants moviments independentistes al subcontinent indi, que al cap d’uns anys va comptar amb la figura emblemàtica, simbòlica i carismàtica de Mahatma Gandhi. No obstant, l’Índia era la joia de la corona de l’Imperi Britànic i aquest no estava disposat a perdre una terra tan preuada.   Ja durant el segle XX, Gandhi havia iniciat una campanya no violenta de desobediència als interessos britànics i, per exemple, va organitzar la Marxa de la Sal per negar-se a comprar aquella que pertanyia als colonitzadors, període en què molts habitants del subcontinent van decidir seguir els passos del Mahatma, però l’exèrcit de l’Imperi va reaccionar amb cruentes repressions. L’esclat de la Segona Guerra Mundial, en què la colònia va col·laborar amb la metròpoli, va suposar un parèntesi en la lluita per la sobirania i la independència, però aquesta va començar de nou arran de la finalització del conflicte bèl·lic, sobretot quan e...
Leer más