LA GUERRA DE YOM KIPPUR

L’any 1973, sis anys després de la guerra llampec dels Sis Dies, en què l’exèrcit israelià va destrossar les tropes àrabs aliades, especialment les egípcies i sirianes, a les quals respectivament va arrabassar el Sinaí i els Alts del Golan, aquelles van sorprendre l’estat hebreu amb un atac sorprenent el dia de la festivitat jueva de Yom Kippur.

Després del desastre del conflicte de 1967, d’una banda, el líder egipci Gamal Abdel Nasser, que va quedar molt tocat arran de la derrota, va morir víctima d’una malaltia, quan va ser succeït per Anuar al Sadat. D’altra banda, el president siri, Hafez al – Assad, va semblar no ressentir-sen massa de la desfeta soferta i va continuar ostentant el càrrec amb solidesa i determinació.

A diferència de la Guerra dels Sis Dies, en què l’atac àrab contra Israel semblava imminent, raó per la qual les tropes hebrees es van avançar per sorprendre l’enemic, en la contesa de Yom Kippur no s’esperava cap acció, per la qual cosa, i per primer cop des de la declaració de l’estat israelià, aquest es va veure contra les cordes i gairebé acorralat.

D’una banda, el potencial de l’exèrcit hebreu, i, d’altra banda, el vital ajut del seu màxim i històric aliat, els Estats Units, i d’alguns països europeus com França i Holanda, van ser claus per redreçar la situació, que va acabar amb una nova victòria israeliana, fet que no poder evitar que la carismàtica política laborista Golda Meir dimitís com a primera ministra de l’estat jueu.

Després del conflicte, Sadat, que a diferència del seu antecessor Nasser, era un polític profundament conservador i molt allunyat de la ideologia comunista, fet que comportava certa incomoditat de tenir la Unió Soviètica com a aliada, va decidir portar a terme converses de pau amb Israel, les quals van tenir lloc a Camp David, als Estats Units, amb el nou premier hebreu, el dretà Menahem Begin, i el president nord-americà, el demòcrata Richard Carter, que li van permetre recuperar per a Egipte el Sinaí, però que va ser la causa del seu assassinat uns anys més tard al Caire.

La contesa també va originar, com a protesta dels estats àrabs pel suport que alguns països occidentals van atorgar a Israel, que els membres de l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP), la majoria d’ells àrabs i musulmans, decidissin un desorbitat augment del preu del cru, provocant una de les pitjors crisis econòmiques del segle XX.

A la foto, un tanc israelià durant la contesa.