LA UNIÓ EUROPEA

Més o menys una dècada més tard de la finalització de la Segona Guerra Mundial, els dos grans derrotats del conflicte a Europa, Alemanya, llavors només la seva part occidental, i Itàlia, van ser capaces d’entendre’s i posar-se d’acord amb tres dels estats aliats en la contesa, tots ells envaïts al seu dia per les tropes nazis, França, Bèlgica i Holanda, que, juntament amb la petita Luxemburg, van fundar a Roma, com una continuació de la Comunitat Europea del Carbó i l’Acer, el llavors Mercat Comú Europeu.

Va ser especialment admirable que, per exemple, dos estats que es van enfrontar acarnissadament durant el conflicte planetari, com Alemanya i França, fossin capaços d’observar com a necessària la unió i la col·laboració de diferents països al continent europeu, transmetent a més aquella associació uns valors tan bàsics com els de la pau, la democràcia, la cooperació, la solidaritat o els drets individuals i col·lectius fonamentals.

Amb el pas dels anys, altres estats es van unir al Mercat Comú: en primer lloc, Gran Bretanya, Irlanda i Dinamarca; més tard, Grècia, Espanya i Portugal, que havien deixat enrere dictadures de caire feixista, molt prolongades en el cas dels dos estats ibèrics, i, posteriorment, Àustria, Suècia i Finlàndia.

Arran de la desaparició de la Unió Soviètica, la fi del comunisme a Europa i el pas dels conflictes balcànics, també s’hi van afegir, aleshores en el marc de la Unió Europea, Hongria, Txèquia, Eslovàquia, Polònia, Romania, Bulgària, Estònia, Letònia, Lituània, Eslovènia i Croàcia, a més de les illes de Malta i Xipre, sumant un total de 28 membres, encara que, després d’un referèndum, la marxa del Regne Unit deixarà els socis en 27.

A principis de l’última dècada del segle XX, Europa va realitzar un pas molt important arran del Tractat de Maastricht i, sobretot, ja entrat l’actual segle XXI, amb la unió monetària d’un important número dels estats membres, amb la introducció de l’euro com a moneda, però la presència de molts partits d’extrema dreta autoproclamats euroescèptics, alguns d’ells, concretament a Itàlia, Hongria, Eslovàquia o Polònia, ja instal·lats al poder, han situat la Unió Europea en crisi, agreujada arran de l’anomenat Brèxit i la sortida de la Gran Bretanya.

La Unió Europea també ha estat força criticada els últims anys per la seva poca capacitat alhora d’aturar les diferents guerres balcàniques, especialment la de Bòsnia i Hercegovina; la seva actitud davant la immigració procedent d’estats africans i asiàtics, sobretot pel que fa als refugiats de la Guerra Civil de Síria, o el fet de no actuar en problemàtiques com el procés sobiranista de Catalunya.