L’AFGANISTAN DELS TALIBANS

Quan la Unió Soviètica va decidir envair l’Afganistan, es va obrir un dels últims episodis de la Guerra Freda, doncs l’acció va motivar, després de bastants anys de certa distensió, un nou enfrontament entre l’estat soviètic, llavors dirigit per Leonid Breznev, i els Estats Units, aleshores sota la presidència del demòcrata Jimmy Carter, que va decidir boicotejar els Jocs Olímpics de Moscou. 

Davant la presència soviètica en territori afganès, per donar suport al feble govern comunista que s’hi havia instal·lat i poder controlar la situació de més a prop, es van anar formant una sèrie de guerrillers, anomenats els mujahidins, que tenien com un dels seus líders i dirigents el milionari saudita Ossama bin Laden. Aquell grup va ser abastament entrenat i finançat pels Estats Units. 

Les tropes soviètiques es van veure una i altra vegada sorpreses per les emboscades dels mujahidins, fins el punt de convertir l’Afganistan en el seu particular Vietnam. Després de moltes pèrdues de vides humanes i de repercutir el conflicte greument en les ja de per sí depauperades arques soviètiques, el nou premier Mikhail Gorbatxov, en plena època de la Perestroika, va decidir la retirada de l’exèrcit del país asiàtic.

Després de la retirada soviètica, el govern comunista no va poder resistir i va arribar al poder el que podríem anomenar un gavinet moderat, que aviat, però, va ser enderrocat pels guerrillers talibans, que van instal·lar-hi un règim islamista radicalment ortodox, que, entre altres mesures, obligava les dones a portar el burka i els hi arrabassava drets fonamentals com els d’estudiar, treballar o sortir de casa soles, mentre els homes havien de deixar-se forçosament la barba i aturar qualsevol tasca davant les cinc pregàries diàries.

Arran dels atemptats terroristes de l’any 2001 a Nova York i Washington, per part del grup Al – Quaeda, encapçalat pel seu anterior aliat i col·laborador Bin Laden, els Estats Units van decidir bombardejar l’Afganistan dels talibans, doncs el saudita presumptament es trobava amagat al país. Els marines nord-americans van poder treure el règim del govern i situar-hi un altre d’afí, però els islamistes mai van poder ser del tot derrotats, malgrat la presència de tropes de terra dels Estats Units i d’altres estats occidentals, entre els quals Espanya, i atrinxerats a la zona de Kandahar, nucli del seu naixement, o la veïna Pakistan, van atemptar constantment contra interessos dels exèrcits aliats.

Quasi dues dècades després de la invasió nord-americana, el govern dels Estats Units, incapaç, com ha succeït a l’Iraq, d’eliminar totalment l’adversari, sembla predisposat a dialogar amb les guerrilles talibanes.

A la foto, guerrillers talibans dalt d’un tanc.