EL CAS WATERGATE

El polític republicà Richard Nixon, que va perdre les eleccions de l’any 1960 per un estretíssim marge davant el demòcrata John Kennedy, va tenir sempre una fama d’utilitzar males arts per assolir els seus objectius, fet que es va observar evident quan, sent ja president nord-americà, va esclatar el cas Watergate.

En un període molt delicat per al Estats Units, doncs el país es trobava empantanat en problemàtiques com la lluita dels ciutadans afroamericans pels seus drets civils, quan el seu líder Martin Luther King acabava de ser assassinat; la pitjor etapa de la Guerra del Vietnam i el moment àlgid de la contracultura hippy, Nixon va ser elegit president nord-americà.

Quan de certa manera Nixon va poder solucionar el tema del Vietnam, en què va decidir retirar les tropes nord-americanes del sud-est asiàtic, encara que la ferida i el pessimisme arran del desastre van trigar força anys en cicatritzar, el dirigent republicà va ser reelegit com a màxim mandatari dels Estats Units, però, poc més tard, va sortir a la llum l’escàndol del Watergate.

Dos periodistes del Washington Post van descobrir que durant la campanya electoral, en l’edifici Watergate, on va portar a terme una de les seves convencions el Partit Demòcrata a la capital, es van instal·lar micròfons per espiar els representants de l’oposició i Nixon es va veure involucrat en un dels pitjors afers que recorda la política nord-americana.

Malgrat que sempre va negar tota relació amb la polèmica, se li va obrir un procés d’impeachment al president, que finalment es va veure obligat a presentar la seva dimissió, sent el primer home en ocupar el càrrec obligat a fer-ho, quan va ser substituït pel seu vicepresident Gerald Ford, qui perdria els següents comicis contra el demòcrata Jimmy Carter. 

A la foto, la premsa es fa ressò de l’escàndol.