ELS CONCILIS VATICÀ II

Amb el nomenament del cardenal Giuseppe Roncagli com a nou papa, amb el nom de Joan XXIII, l’Església Catòlica va observar la necessitat de posar-se al dia i modernitzar la institució, per la qual cosa el nou pontífex va posar en marxar els concilis coneguts com a Vaticà II.

Els objectius dels concilis eren el d’aconseguir més adeptes a la religió catòlica, però amb la necessitat de portar a terme una renovació important d’una entitat eclesiàstica que es trobava clarament ancorada al passat, i obrir l’Església a les noves mentalitats d’un món que acabava d’entrar en la dècada dels 60 del segle XX, un període en què hi van haver un munt de moviments que van canviar el curs de la història.

La trobada, que va ser multitudinària, i  a la qual hi van assistir milers de cardenals de diferents ètnies, estats i continents, va voler igualment apropar-se a altres confessions del Cristianisme i també a religions diverses. Altrament, però, l’organització va trobar entrebancs, com els interposats per la part més conservadora, tradicional i immobilista de la institució vaticana.

El concili Vaticà II va comptar amb quatre sessions, encara que Joan XXIII només va poder presidir-ne la primera, organitzada l’any 1962, doncs va morir poc més tard, causa per la qual, les successives convocatòries de 1963, 1964 i 1965 van ser dirigides pel seu successor Giovanni Montini, que va adoptar el nom de Pau VI.

Es podria afirmar que l’espirit progressista dels concilis va desaparèixer a finals del decenni dels 70, en una època en què hi va haver un gir conservador al món, arran de l’adveniment del papa polonès Karol Wojtyla, Joan Pau II, que va ser elegit després del curt període del pontífex Albino Luciani, conegut com a Joan Pau I, el successor de Pau VI. La nova tendència va continuar amb l’alemany Joseph Ratzinger, Benet XVI, tot i que ha experimentat un cert canvi amb l’argentí Jorge Bergoglio, Francesc I.

A la foto, una imatge d’un dels concilis.