LA COMISSIÓ McCARTHY

Quan, pocs anys més tard de la finalització de la Segona Guerra Mundial, la Unió Soviètica va descobrir la fórmula de la bomba atòmica, en una època en què igualment va triomfar a la Xina la revolució comunista de Mao Zedong, hi va tenir lloc als Estats Units un autèntic període d’histèria, nerviosisme i paranoia.

Va ser en aquell moment, sota la presidència del republicà Dwight Eisenhower, heroi militar de la Segona Guerra Mundial, que va aparèixer la controvertida figura del senador per Wisconsin Joseph McCarthy, un polític extremadament conservador que va iniciar unes polèmiques accions, que als Estats Units es van conèixer com la caça de bruixes.

De sobte, va semblar que els Estats Units estaven poblats d’espies comunistes i McCarthy va començar una recerca que va abastar diferents àmbits com l’administració, la política, un col·lectiu tan conservador com el militar o el món de la cultura, amb especial èmfasi pel que fa al cinema, esfera que sempre s’havia considerat un niu de progressistes i subversius.

La situació es va agreujar de forma notable, alguns membres dels diferents col·lectius descrits van ser destituïts dels seus càrrecs i, en algun cas, jutjats i el súmmum va arribar quan el matrimoni jueu format per Julius i Ethel Rosenberg va ser condemnat a mort i ajusticiat. El senador republicà va utilitzar confidents per portar a terme les seves acusacions, faceta en què va destacar el llavors actor cinematogràfic i futur president nord-americà Ronald Reagan.

Malgrat que el perill soviètic, en plena Guerra Freda, no va desaparèixer, i, per exemple la gran potència comunista va avançar clarament als Estats Units en la carrera espacial, la situació va ser tan polèmica i esperpèntica i la comissió va rebre tantes critiques, doncs la premsa més independent la va afrontar clarament, que McCarthy va acabar sent cessat de les seves funcions.

A la foto, Joseph McCarthy en un moment de la comissió que va portar el seu cognom.