LES DICTADURES AFRICANES

Tal com va succeir a l’Amèrica Llatina, durant la segona meitat del segle XX hi van tenir lloc al continent africà una important quantitat de règims autoritaris, repressors i dictatorials, alguns d’ells tristament de gran excentricitat.

Encara que malauradament han estat molts els casos de dictadors a l’Àfrica, i podríem recordar el de Hosni Mubarak a Egipte o el de Ben Ali a Tunísia, els més recordats, i també terribles i patètics, han estat els de Jean - Bédel Bokassa a la República Centre-africana, Idi Amin Dada a Uganda, Haile Selassie a Etiòpia, Mobutu Sese Seko a l’exZaire o Francisco Macías i Teodoro Obiang a Guinea Equatorial.  

Aquests mandataris van provocar la repressió de bona part dels seus súbdits, van cometre bàrbares atrocitats, van protagonitzar casos terribles de corrupció i es van enriquir de manera continuada en estats on una  gran part dels habitants van estar sumits en la fam, la misèria i la pobreça o van patir la carència de les medicines adients i apropiades per superar epidèmies i malalties.

Els actes sagnants i horribles que van portar a terme aquests governs corruptes i autoritaris no van ser cap impediment, però, perquè estats del món occidental els hi donessin suport, o com a mínim no fossin ni massa crítics ni tampoc molt bel·ligerants, amb els exemples de França amb Bokassa, la mateixa França, Bèlgica i els Estats Units amb Mobutu o Espanya amb Obiang, mentre la comunitat rastafari sempre ha considerat un autèntic símbol Selassie, tot s’ha de dir, un heroi davant la Itàlia feixista de Benito Mussolini. 

Tot i que l’Àfrica sembla haver-se salvat de personatges d’aquestes característiques, encara que per exemple el petit estat austral de Swazilàndia compta amb un peculiar monarca, Mswati III, poques són les democràcies més o menys plenes que existeixen al continent, potser només a la república Sud-africana i Tunísia, l’únic país on va triomfar el fenomen de les Primaveres Àrabs.

A la foto, l’exdictador ugandès Idi Amin Dada.