EL TERRORISME JIHADISTA

Quan la Guerra Freda va arribar a la seva fi, arran de fets com la Perestroika de Mikhaïl Gorbatxov, la destrucció del mur de Berlín, el desmembrament de la Unió Soviètica (URSS) o la desaparició del comunisme a Europa, el bloc capitalista i occidental, el gran triomfador, es va veure alleujat, però un altre perill estava a punt d’esclatar.

Ussama bin Laden, un adinerat saudí que havia estat un aliat dels Estats Units durant la permanència soviètica a l’Afganistan, va fundar el grup al – Quaeda, que per primer cop va atemptar contra interessos nord-americans quan, durant el període de presidència del demòcrata Bill Clinton, va fer explotar dues bombes a les ambaixades estatunidenques de Nairobi i Dar es Salam, les capitals de Kenya i Tanzània respectivament.

Ja amb el republicà George Bush Jr. instaurat com a president, al – Quaeda va realitzar els atacs terroristes de Nova York i Washington, quan dos avions es van estavellar contra les Torres Bessones del World Trade Center novaiorquès i un tercer a la seu del Pentàgon. El món occidental es va donar compte que havia aparegut un enemic potser encara més potent i perillós que al que el seu dia va simbolitzar la URSS.

Els atemptats de l’11 de setembre de 2001 van ocasionar que els Estats Units decidissin la invasió de l’Afganistan, país on presumptament es trobava amagat Laden, i, amb gran polèmica i sense l’aval de l’ONU, l’Iraq de Saddam Hussein, estat que semblava que poca cosa tenia a veure amb el terrorisme jihadista i del qual es va dir falsament que albergava armes de destrucció massiva.

Justament dos anys i mig després, l’11 de març de 2004, al Quaeda va portar a terme els atacs als trens de rodalies de Madrid, el pitjor atemptat terrorista hagut mai a Europa, i, posteriorment, va cometre els de la xarxa del metro de Londres, poc més tard que la capital britànica fos designada seu olímpica dels jocs de l’any 2012.  

Alguns anys més tard, després de les Primaveres Àrabs i en plena guerra civil a Síria i període de caos a l’Iraq, en aquests dos estats de l’Orient Mitjà es va establir l’auto-proclamat Estat Islàmic, conegut també com a Daeix, que va provocar una arribada massiva de combatents procedents d’Europa, alguns fins i tot nascuts en països com el Regne Unit, França, Bèlgica o Espanya, per integrar-se a les seves files.  

El Daeix, territorialment parlant, ja desarticulat, va proclamar l’autoria dels atemptats comesos a ciutats europees com París, Niça, Berlín o Barcelona, aquests darrers ocorreguts a la Rambla de la capital catalana, el 17 d’agost de 2017, el mateix dia en què també va ser víctima terrorista la localitat de Cambrils, a la comarca del Baix Camp.

A la foto, ofrenes florals arran dels atemptats de París.